El cedre majestuós

Comentari a la primera lectura del diumenge 11é durant l’any. B

Llegim a la primera lectura d’aquest diumenge un text del profeta Ezequiel (Ez 17, 22-24). El profeta anà a l’exili de Babilònia l’any 597 aC. Entre els exiliats tingué la crida, al país de Babilònia a la riba del riu Quebar i va ser entre els exiliats que portà a terme la seva activitat profètica.

Gairebé la totalitat del llibre d’Ezequiel es pot atribuir al profeta: les experiències extàtiques, les accions simbòliques i els nombrosos oracles. Però no s’ha de descartar la intervenció de la seva escola, dels seus deixebles que retocaren alguns passatges i  n’afegiren d’altres.

Durant més de vint anys predicà, tal com hem dit, entre els exiliats a Babilònia. Interpretava l’exili com el càstig de Déu imposat al seu poble a causa de la seva idolatria i la seva infidelitat. En el seu anàlisi posà la mirada en les experiències negatives de la història d’Israel i centrà les crítiques sobretot en les classes dirigents. Lluità aferrissadament contra les falses il·lusions escampades per uns falsos profetes que minimitzaven l’impacte de la deportació i enganyaven el poble prometent un ràpid alliberament. Amb tot, el profeta consolava el poble amb una salvació futura. El text que llegim a la primera lectura correspon a l’anunci d’aquesta alliberació.

Per entendre bé i interpretar correctament els versets de la nostra lectura cal tenir present la primera part del capítol 17 on es troba el nostre text. Una àguila d’ales amplíssimes i plomatge espès trenca el cimall d’un cedre i esqueixa el rebrot més alt ( es refereix al rei de Judà Joiaquim) i se l’enduu a un país de mercaders (Babilònia, allà són desterrats el rei i els principals de Judà). Per assegurar la jugada l’àguila pren un sarment per fer-ne un cep ufanós però de poca alçaria ( es refereix a Sedecies el darrer rei de Jerusalem posat en el tron amb la pretensió que seria sempre fidel a Babilònia).

Hi havia una altra àguila també d’ales amplíssimes i plomatge espès ( es refereix a Egipte). El cep girà cap a ella els seus sarments (Sedecies cercà l’aliança amb Egipte per desempallegar-se de Babilònia). L’actitud de Sedecies ocasionà la ruïna del regne de Judà. Ezequiel denuncià aquella rebel·lió i el poble fou castigat amb l’exili per no fer cas del profeta i trencar el pacte amb el Senyor.

El poble que està a l’exili ha perdut l’esperança, entre els membres de la comunitat arrela el desànim. Ezequiel els haurà de convèncer que Déu no els ha abandonat. Valent-se de la imatge del cedre i el rebrot el profeta capgira el plantejament a fi d’anunciar l’alliberament del poble. El Senyor arrencarà el cimall del cedre altiu i n’esqueixarà un rebrot. És una referència a la dinastia davídica. Recordem els passatges d’Isaïes: “Un rebrot naixerà de la soca de Jessè, brotarà un plançó de les seves arrels” (Is 11,1); “Aquell dia el rebrot de Jessè s’alçarà com a bandera entre els pobles” (Is 11,10).

El plantarà al cim d’una gran muntanya, a l’excelsa muntanya d’Israel. Es refereix a la muntanya de Sió, la muntanya sobre la que està edificada Jerusalem, la ciutat que David erigí com a capital del regne davídic i el lloc on hi ha el temple del Senyor (Sl 76,3).

Quan Ezequiel escriu aquestes paraules, el Temple de Jerusalem segueix dempeus, però té els dies comptats. Ezequiel, de fet, profetitza la seva desaparició. No obstant això, si cau un gran arbre, el Senyor té el poder de fer créixer un nou arbre. Això és el que el Senyor promet fer amb Judà. Sí, Nabucodonosor arrasarà el temple, però aquest no serà el final. El Senyor vetllarà perquè el temple s'estableixi una vegada més a la muntanya santa. El poble de Déu adorarà el Senyor allà una vegada més i no tan sols el poble del Senyor sinó “ocells de tota mena”, és a dir , tots els pobles de la terra podran anar al temple de Jerusalem a beneir i lloar el Senyor.

Diumenge 11é durant l’any. 16 de Juny de 2024