La recent sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg sobre la presència del crucifix a les aules és en molts sentits històrica i marcarà jurisprudència de cara al futur. Recordem que el cas havia estat plantejat al Tribunal d'Estrasburg per Soile Lautsi, ciutadana italiana d'origen finlandès, que l'any 2002 havia demanat a l'escola estatal "Vittorino da Feltre" d’Abano Terme (Pàdua), on estudiaven els seus dos fills, que fossin retirats els crucifixos de les aules. La direcció de l'escola es va negar per considerar que el crucifix forma part del patrimoni cultural italià. Després de diferents resolucions judicials dels tribunals italians i després d’una primera sentència de sala del Tribunal d’Estrasburg donant raó a la demandant, el plenari ha resolt -15 vots a favor i 2 en contra- donar la raó al govern italià i resoldre de manera definitiva el conflicte.
La sentència insisteix en el fet que el crucifix "és sobretot un símbol religiós". La sentència constata també que, tot i que les autoritats italianes "donen a la religió majoritària del país una visibilitat preponderant en l'àmbit escolar", això no suposa una violació del Conveni Europeu de Drets Humans. "Un crucifix penjat d'una paret és un símbol essencialment passiu, la influència sobre els alumnes no pot ser comparada a un discurs didàctic o a la participació en activitats religioses", diu el text de la sentència. Així mateix recorda que l’Estat ha de "garantir el dret dels pares a l'educació dels fills d'acord amb les seves pròpies conviccions religioses i filosòfiques".
Crec que convé destacar dos aspectes d’aquesta sentència: en primer lloc, l’afirmació central que l’estat ha de garantir l’educació del fills d’acord amb les conviccions dels pares, una doctrina que en consolida d’anteriors ja formulades per l’alt tribunal en aquest mateix sentit. En segon lloc, l’afirmació que la presència del crucifix a l’ aula és essencialment un “símbol passiu” però, en sintonia, amb la civilització cultural del país. En aquest sentit crec interessant la declaració del Portaveu del Vaticà, el Pare Federico Lombardi quan subratlla que en la sentència “es reconeix que, seguint el principi de subsidiarietat, cal garantir a tots els països un marge d’actuació sobre el valor dels símbols religiosos de les seva pròpia cultura i identitat nacional, així com el lloc de la seva exposició”.
En aquest nou mil·lenni, Europa ha d’encarar el futur sense oblidar aquells aspectes que han estat centrals en la seva història i identitat. Ara, a més, amb els nous fluxos migratoris i l’arribada de nous relats religiosos emergeix probablement amb més força precisament la necessitat d’afirmar valors i símbols que han afaiçonat la nostra identitat més fonda. En aquest sentit faig meves les paraules del President del Pontifici Consell per a la Cultura del Vaticà, el Cardenal Gianfranco Ravasi: "el crucifix és un dels grans símbols d'Occident" i que "si Europa perd l'herència cristiana" perd també "el seu propi rostre.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.