Ja em perdonaran que recorri a l’adjectiu històric. Però avui s’ho val. Qui vulgui trobar un relat i un full de ruta pel futur d’Europa s’haurà de confrontar amb l'històric discurs del papa Francesc d’aquest dimarts al plenari del Parlament Europeu. A una Europa desorientada arriba un argentí i la posa davant del mirall. Remarcant la grandesa del projecte europeu, furgant en les seves ferides més profundes i, sobretot, proposant un enfocament de futur que no és nou: recuperar les intuïcions dels seus fundadors.
Crec que el gran mèrit del discurs del papa és ha estat posar veu al que pensen la majoria dels ciutadans europeus. Que no anem bé per aquest camí. Que Europa ha de ser una família de pobles i persones. No una multinacional. Unitat en la diversitat. La dignitat de la persona en el centre. La vida humana com a centre. Els polítics com els que tenen cura de la gent. Els joves com a esperança. El treball com a font de dignitat. Les institucions com a garant dels drets de les famílies. La persona com un subjecte social i de no de consum. Aportant cadascú la seva identitat. L’Europa solidària i un model davant del món. On el mediterrani no sigui un gran cementiri. Recuperar el poder polític davant del poder financer. Una veritable democràcia. L’Europa protagonista... Una Europa on el cristianisme, lluny dels fonamentalismes, s’ofereix com “una ànima bona”. Una proposta transcendent que no s’ha de veure com un perill per la laïcitat, sinó com un enriquiment. Una proposta que ha completat en el discurs al Consell d'Europa defensat una Europa polièdrica, culturalment diversa i en diàleg.
Hi ha tot un projecte per Europa que avui ha recuperat el papa Francesc. Aplaudit per la dreta i per l'esquerra. Ha fet un exercici de lideratge moral que avui cap altre agent polític i social està exercint. Més enllà del populisme o del anar tirant.
I si la proposta del papa és alguna cosa més, és perquè ha parlat al cor d’Europa. Al cor institucional, donant al Parlament Europeu la centralitat de la construcció europea. I al cor de les persones que formen Europa. I ha parlat proposant un projecte des del cor. Que és el llenguatge amb el que ens podem acabar entenent i construïnt alguna cosa amb futur. Aquesta és la força que tenen les paraules del papa.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.