Aquest dimecres s’ha fet l’assemblea general de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), amb els representants de les ordres religioses presents a Catalunya: superiors i superiores, abats, provincials, delegats... El ple de la vida religiosa. La sessió d’aquest novembre l’han volgut dedicar als mitjans de comunicació. Si els preocupa l’anunci de la bona nova també els preocupen els mitjans de comunicació.
Ha obert el tema una exposició més teòrica i brillant d’Oriol Domingo de La Vanguardia i han intervingut els responsables de premsa de les ordes religioses de Catalunya que en tenen: Montse Girbau, dels Jesuïtes, Òscar Bardají, de Montserrat; i Sergi Rodríguez dels salesians. Tres caps de premsa que funcionen més que bé. I també breument he tingut la sort de poder presentar el projecte de CatalunyaReligió.cat. Alguns religiosos ja hi col·laborem, altres ens coneixien, i m’ha semblat veure que la resta també els ha interessat. Hi ha camp per córrer.
Abans d’arribar ens hem trobat casualment al bar del costat alguns dels qui hem intervingut. Parlant del mateix tema (estem malalts del tema) hem constatat que deu fer quinze o vint anys que ens lamentem els mateixos problemes vinculats al món de la comunicació i l’Església.
Però segurament algunes coses han anat canviant. Només la preocupació pel tema ja és important. Està bé que avui els màxims responsables de la vida religiosa a Catalunya hagin volgut que els expliquessin coses com: que comunicar forma part d’un discurs més ampli (intern i extern) vinculat als objectius de la institució i no només sortir als diaris; que el llenguatge és un factor clau; que avui hi ha molts mitjans per arribar directament a la gent sense l’intermediació dels mèdia; que els religiosos són un col·lectiu amb credibilitat (missioners, tasca social, espiritualitat de la bona....) i que s’ha d’aprofitar. En definitiva, tampoc es tracta que tothom tingui un servei de premsa professionalitzat, però això no ha de voler dir renunciar a la comunicació i que és un aspecte que també es pot plantejar conjuntament com a Unió de Religiosos pensant amb els instituts de vida consagrada que ho tenen menys a l’abast. De fet, només millorar la web tampoc costaria molt.
En tot cas, des de CatalunyaReligió.cat, ajudarem amb el que podrem.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.