Jordi Calvo, investigador del Centre Delàs, de Justícia i Pau
El Ministeri de Defensa no té problemes pressupostaris quan es tracta de fer proselitisme. L'últim any, en una profunda crisi econòmica, ha rebut unes gens menyspreables quantitats de diners per a promoure una falsa imatge humanitària i així captar nous i enganyats adeptes d'enviar, abans o després, a algunes de les nombroses guerres en les quals Espanya està ficada.
No en va s'ha publicat recentment una convocatòria de subvenció per a projectes educatius i de sensibilització sobre les virtuts del militar per 645.370 euros. El seu objectiu és promoure que centres de primària, secundària i universitaris, entre d'altres actors educatius, promoguin la "Cultura de la defensa", terme que podríem considerar un bon exemple de oxímoron. La societat civil pacifista catalana va reaccionar, i en un comunicat del 21 de desembre passat, la campanya Desmilitaritzem l'Educació i la confederació d'ONG catalanes van lamentar i denunciar públicament aquest despropòsit.
Però això no és tot. Durant el 2010 també s'ha concedit un total de 115.800 euros en metàl.lic, a través dels Premis Exèrcit (61.800 euros), els Premis Defensa 2010 (30.000 euros), els premis Mare de Déu del Carme (16.000 euros), els Premis Exèrcit de l'Aire (15.000 euros), i amb el Premi Fidel Pagès a la Recerca en Sanitat Militar (9.000 euros). Altres premis han estat viatges i estades a les Canàries, visites al vaixell-escola "Juan Sebastián Elcano" de grups escolars de secundària o formació professional. A més, els militars tenen costosíssimes campanyes publicitàries de les Forces Armades. De fet, s'afirma que la despesa en publicitat de l'exèrcit ha estat de 10 milions d'euros l'any passat tot i la restricció de la despesa pública, i que es tracta de la segona campanya estatal més cara d'aquest tipus.
És vergonyós que en plena època de retallades pressupostàries, en la qual s'eliminen ajudes socials i es redueix el ja de per si limitat estat del benestar que tantes lluites socials van suposar a aquest país, estem dedicant encara que només sigui un euro a despeses no només totalment prescindibles sinó no desitjables des d'un punt de vista ètic. Per desgràcia, no gastem només un euro a aconseguir una bona imatge de l'Exèrcit espanyol, sinó molt més. No és d'estranyar que sigui la institució més ben valorada per la societat espanyola, no per res s'han fet costosíssimes campanyes de publicitat (enganyosa) i es donen premis i subvencions per tot arreu, per a qui es dediqui a dir el bons que són.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.