Viure l'Evangeli des de la Pastoral Obrera

L'11 de març passat hi hagués una trobada ben interessant entre la Pastoral Obrera de Barcelona i uns quants seminaristes. Us n'informàvem aquí. L'encontre va tenir sobretot un caràcter testimonial , d'explicar com es viu l'Evangeli dels dels moviments d'Acció Catòlica, més que no pas teòric. Avui us transcrivim un dels testimonis aportats: el de la Líria Roman, actual directora del Secretariat de Pastoral Obrera de Barcelona.

Em dic Liria Román López, tinc 58 anys. Treballo com a educadora social a l’Hospital de Dia d’adolescents de salut mental de la Fundació Vidal i Barraquer. Estic casada i tenim una filla. Actualment soc la Directora del Secretariat de Pastoral Obrera de la Arxidiòcesis de Barcelona. Soc militant de l’ACO (Acció Catòlica Obrera), consiliària del MIJAC (Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica), i formo part de la comunitat de Santa Maria Magdalena al barri de les Roquetes de Barcelona. On participo en la catequesi, i formo part del Consell Pastoral unitari de quatre parròquies. He acompanyat com a consiliària als joves de la JOC de Nou Barris. També formo part de l’Equip Pastoral Obrera (EPO) de Nou Barris.

La meva família ha format part de la comunitat de Santa Maria Magdalena, des dels seus inicis. Una comunitat que té els seus orígens als anys 70, formada per immigrants de diferents zones geogràfiques de l’estat espanyol..

En primer lloc vaig viure la fe a través del testimoni de la meva mare, d’amor i servei pels altres. Sovint feia referències al text de l’evangeli de Mt 20,17-28 “qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.

Recordo que amb els capellans obrers en Pere Adell (al cel sigui) i l’Oriol Garreta, la comunitat representava la vida social, cultural i de lluita veïnal pels seus membres. Es tractava d’una comunitat plena de vida oberta al barri, que començava a sembrar com diu al text d’evangeli de Mc 4,26-34: «Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com.”

La segona experiència ha estat a través del meu procés com a militant obrera i cristiana.

Seguint els passos de la meva germana i el meu cunyat, amb 16 anys m’inicien al moviment de la JOC, el 1981. La descoberta del mètode de la JOC de la revisió de vida, del compromís a través de l’acció reflexió i de l'actuar, em va deixar captivada. Estava vivint la joia d’un nou estil de viure l’Evangeli, d’anunci del Regne, essent-ne jo protagonista. Volíem treballar per aconseguir viure en unes condicions dignes. Participar en les primeres festes majors del barri, realitzant activitats pels infants al carrer, reivindicar locals pels joves, organitzant actes i concerts. La meva mare sempre acompanyant els joves, fent les seves famoses paelles. Així mateix, a través de les nostres accions des de les campanyes treballàvem temes com l'atur juvenil, i ens organitzàvem per tal de fer-li front.

La JOC per a mi era el tresor amagat, la perla més preuada que havia trobat i que els altres no havien trobat. Com diu al text de (Mt 13,44). “ Amb el Regne del cel passa com a un tresor amagat en un camp: l’home que el troba, ple de joia, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp” .

“Un i una jove treballador/a val més que tot l'or del món perquè és fill i filla de Déu”. Ens movíem sota aquest lema. La intuïció del capellà belga Joseph Cardijn, la seva confiança en els joves tant per organitzar-se com per transmetre la fe als seus companys, i l’excel·lent mètode de revisió de vida van fer possible l'expansió de la JOC (Joventut Obrera Cristiana) en el medi obrer.

Posteriorment, a l’edat adulta vaig passar al moviment d’adults de l'ACO amb el grup que veníem de la JOC. Ha estat a través del compromís des dels moviments que vaig sentir la necessitat de participar i formar part dels membres representatius de la comunitat de la parròquia: al Consell Pastoral i a l’arxiprestat, participant al Consell de Consells. I tot plegat em va fer sentir que l’Església és molt diversa i podia sentir-me en comunió amb d’altres persones que no son del moviment. El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sols cos....” (1Co 12,12-30)

L’estil de capellans que m’han acompanyat han estat capellans obrers: (Miguel ELhombre, Josep Maria Puxan, Pep Soler, Tomás Gamarra). I de dones religioses, com la Montse Comas. Encarnats en el compromís de vida en el treball, en el barri, i l’escola. Han estat un bon testimoni a la llum de l’Evangeli i ens han sabut acompanyar sabent-nos interpel·lar en el discerniment de l’Esperit. Hem viscut un període de misses participatives, compartint la vida de cada dia, el compromís al barri. Era una comunitat rica i diversa en els grups de joves, i adults, amb la participació dels moviments de la JOC, esplais i Mijac i l’ACO.

Posteriorment amb l’envelliment o fins i tot al traspàs d’alguns d’ells, tant a les parròquies com als moviments ens hem vist mancades de consiliaris que ens puguin acompanyar, com a ovelles sense pastor. Com diu a l’evangeli: El cor de Jesús es compadeix en veure la gran gentada que el seguia «com ovelles sense pastor» (Mc 6,34). Alguns companys dels moviments deixen de participar de forma activa a les comunitats, se centra la seva militància més en el camp social i polític o del treball. Hi ha, també, un esvoranc generacional important. D’alguna manera en molts casos s’ha trencat el fil de transmissió de la fe. Amb manca de capellans referents no ha estat fàcil el conviure en comunitat. Sovint la gent no entenien que l’Església no sols se centra en la teva parròquia, si no que des dels moviments estem cridats a sortir a fora a evangelitzar.

Llavors és aquí quan molts militants dels moviments adults d’ACO i GOAC, a partir del nostre procés de fe, militància i crida personal, se’ns va oferir poder-nos formar per ser consiliaris i poder acompanyar els militants més joves.

Amb la pandèmia, tota aquesta participació va quedar estroncada. La gent gran deixen de venir, I també famílies senceres. Les eucaristies són més fredes i distants, o fins i tot online.

La realitat actual és la de les Unitats Pastorals. A la nostra, actualment compartim projectes amb quatre parròquies: Santa Maria Magdalena, Sant Sebastià, Santa Engràcia i Sant Josep Obrer. Un nou equip format per capellans i el diaca. S’està donant un sentit al treball dels moviments i als joves. Es vol fer que tothom es conegui, participi i puguem fer camí sinodal junts. Acollint els nouvinguts.

Els meus reptes actualment són acompanyar els moviments dels infants i els joves a sentir-se Església i que visquin el seu procés de fe en comunitat. No és gens fàcil perquè com he dit anteriorment la transmissió de la fe ja no la troben en la família. Per tant, estem parlant de trobar la fe en un Jesús encarnat en la vida dels joves i dels infants, en les seves realitats i a través de l’acció, sentir-se que formen part del ”món nou i Jesús ens hi mou” (himne del MIJAC). La diferència que em trobo amb els infants de la catequesi respecte al MIJAC, és que a Déu no el podem trobar només en les Eucaristies del diumenge sinó que podem celebrar la fe en qualsevol altre moment, a través d’una pregària, reflexió, revisió de vida, estudi d’evangeli o quadern de vida.

Puc donar gràcies a Déu perquè els moviments m’han fet com soc i els dec molt. Gràcies a la seva funció educativa, han constituït per mi una escola de formació de vida i militància obrera i cristiana.

A nivell familiar seguint el testimoni de la meva mare d’amor i servei pels altres, el meu marit i jo hem intentat formar una família cristiana i militant, amb la nostra filla Paula, la qual ha trobar el seu camí de compromís en el MIJAC. La meva mare estava molt orgullosa en dir que érem tres generacions que seguíem els seus passos.

Actualment els principals reptes són:

Des de l’Equip de Pastoral Obrera, l’EPO de Nou Barris, volem treballar la consciència de Classe amb les comunitats, els joves, anant a les escoles i als barris. Realitzant un procés de formació i de visibilitat de les accions que ja es porten a terme. Tanmateix, des del Secretariat acompanyar a la coordinació dels moviments en la Pastoral Obrera diocesana; sent testimonis del compromís i d'evangelització dins del món obrer reivindicant els nostres drets per viure en dignitat com fills i filles de Déu, segons predica el papa Francesc a les seves encícliques. A més treballar de forma sinodal amb la Delegació de la Formació del laïcat i fer visible el paper de la dona a dins l'església.

Moltes gràcies.