Veniu, Esperit Sant

(Jaume Duch) El temps de Pasqua ens porta a celebrar avui la plenitud de la salvació oferta per Déu als homes en la comunicació de l'Es perit. L'Esperit que alena en la creació de Déu ens ha estat donat abundosament per Jesús.
L'alè de l'Esperit és el qui porta pau la i el perdó. No la pau com és entesa pel món, sinó només com Crist la dona. No el perdó com un oblit del passat, sinó com lluita contra el mal, per aixecar del clot on han estat deixades les víctimes. Invoquem aquest Esperit sobre nosaltres i sobre tots els homes dient: Senyor, envieu el vostre Esperit i renoveu la faç de la terra.

L'Església sap prou bé que sense l'Esperit Sant la fe seria una doctrina fosca; la vida cristiana, una moral freda i un culte buit; la Paraula de Déu, un llenguatge estrany que ve de lluny, l'Església, una comunitat incapaç d'introduir i vida en el món. D'on podria l'Església treure esperança, consol, si no fos de l'Esperit de Jesús ressuscitat?

Amb l'Esperit Sant, Jesús continua interiorment present en cada persona que li obre el cor. La doctrina cristiana es torna veritat que engendra vida; la moral, un camí de creixement en l'amor; l'Església, una comunitat de germans que són enviats amb la mateixa missió que la de Jesús: una missió de pau i de reconciliació.

L'Esperit bufa allà on vol. Per reconèixer-lo i deixar-se portar per ell cal estar sempre despert, i cal ser pobre d'un mateix per poder sentir-se ple de l'única experiència que ofereix seguretat i curació: sentir-se estimat de manera plena i absoluta. Aquesta va ser l'experiència que van viure els primers creients: "l'esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l'Es- perit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors" (Romans 5, 5). Aquesta experiència de l'Esperit Sant hem de voler que arribi a tots els homes i dones que fan camí en un món tocat pel desamor que ofega.

Veniu, Esperit Sant, sobre...

Tots els qui estan marcats per un passat de misèria i fracàs.
Tots els qui avui pateixen tant que no poden pensar en demà.
Tots els qui es droguen per oblidar una vida desenganyada o massa dura.
Tots els que no volen pensar per no complicar-se la vida.
Tots els que es diuen oberts però no fan res.
Tots els que llueixen només dels seus èxits.
Tots els que esguerren la seva vida per una poca-soltada.
Tots els profetes que obren nous camins.
Tots els que donen la seva vida per millorar el món.
Tots els pobles d'un món en crisi.
Sobre l'Església, perquè esdevingui sempre el poble de Déu.
Sobre d'ells, i sobre nosaltres, envieu, Senyor, el vostre Esperit Sant.