El manament de Jesús

(Jaume Duch) La Resurrecció de Jesús va trasbalsar la vida dels homes. Jesús no va marxar després de tot el que va passar al Calvari. La seva mort no no va va significar el final de viure al seu costat tots els dies. El seu Esperit és present en nosaltres, ajudant-nos a fer néixer un món nou. Cal estar atent a la paraula de Jesús per tal que res no sigui impossible.

L'Evangeli ens deixa veure avui la relació que hi ha entre Jesús, el Pare, l'Esperit Sant i els qui estimen. És a dir, parla del misteri de Déu des de la llum de l'amor vertader. Pere, en la primera lectura, comença per fer memòria del coratge que cal per respondre a les exigències de l'amor, ho fa recordant unes paraules de Jesús: "Si m'estimeu, guardareu els meus mana- ments." Els manaments de Jesús sempre parlen de com estimar per posar-ho tot al servei de la vida de les persones.

Jesús no diu pas: si sou valents, si sou intel·ligents, si sou obedients, si no voleu ésser condemnats per sempre... El pri- mer que diu és: "Si m'estimeu...", ja que la vertadera motivació de la conducta humana no pot ser altra que l'estimació. En el discurs de comiat, Jesús no va deixar als amics un manual d'instruccions, ni una doctrina feta, més aviat va desvetllar en ells un desig: que aprenguessin a estimar de valent, com ell.

Diumenge passat, fèiem referència a la petició de Felip: "Senyor, mostra'ns el Pare i amb això en tenim prou." Felip pensava que en veure el Pare, tot seria facil i no hi hauria problemes de cap mena. Quantes vegades no hem pensat, també nosaltres, el mateix? Jesús li va respondre: "Felip, qui m'ha vist a mi, ha vist el Pare."

Jesús continuà la seva instrucció, anunciant la propera vinguda de l'altre defensor -Jesús va anomenar l'Esperit Sant com l'altre defensor-. L'Esperit serà qui continuarà la presència de Crist, en el temps, enmig dels seus. Es pot dir que la preo- cupació dominant de Jesús era la de no deixar-los sols: "No us deixaré orfes..." Ara bé, portats per l'Esperit, podrem estimar el Fill i així podrem arribar, també, al Pare.

Acabem d'esmentar conviccions que, ingènuament, ens sembla que tenim a l'abast de les nostres mans, però primer de tot hem de tenir ben present el que el mestre va afegir: "Si algú m'estima farà cas del que jo dic, el meu Pare l'estimarà, i jo també l'estimaré i me l'hi faré conèixer clarament." La raó és evident, l'amor real i concret es manifesta en el que fem. La raó dels nostres fracassos ve segurament del fet que ens neguem moltes vegades a considerar que l'amor és més que una paraula, més que un somni romàntic, o més que un batec del cor. L'amor és principalment una conducta.

Cada vegada que meditem sobre la nostra relació amb el Pare, el Fill i l'Esperit Sant, fem-ho des de les nostres relacions fraternals. Aquestes són el camp adobat on es present la proximitat de Déu. És molt difícil experimentar la seva presència si no és en l'experiència de l'amor fraternal.