Expressions i refranys... o Evangeli?

(Oriol Xirinachs)  Les expressions i refranys són un recull d’una saviesa popular ancestral, que expressa el sentit i valors que regeixen la vida. Hi podem trobar expressada tota la immensa realitat de la vida. Per això mateix, també hi podem trobar aquells criteris i valors més egoistes i migradets. Enfront d’aquest ‘evangeli mundà, l’Evangeli de Jesús ve a capgirar-los o bé a elevar-los.

Preu per preu, sabata grossa

«I tothom qui doni un got d’aigua fresca a un d’aquests petits només perquè és deixeble meu, en veritat us dic que no quedarà sense recompensa.» (Mt 10,42). «Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure...»  (Lc 21,2-4)

El mon és dels vius 

«Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà» (Mt 16,25)

Qui te bon padrí, ja ha recorregut mig camí

«Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor» (Mc 6,34) «I dono la vida per les ovelles. Encara tinc altres ovelles que no són d’aquest ramat, i també les he de guiar» (Jn 10, 15-16)

Que rigui la gent, i que jo vagi calent

«Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar» (Mt 25,42-43)

Pagant, sant Pere canta

 «De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc (Mt 10,8)

Entrar per la porta gran

«Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que mena a la perdició, i són molts els qui hi entren» (Mt 7,13)

Ningú dona duros a quatre pessetes

«En veritat us ho dic: tothom qui per mi i per l’Evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, rebrà, ja en el temps present, cent vegades més... » (Mc 10,29-30)

Fer com sant Tomàs: si no ho veig no m’ho crec. 

«Jesús li diu: —Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!» (Jn 20,19)

Feta la llei, feta la trampa

«Però vosaltres afirmeu: “El qui digui al pare o a la mare: ‘Consagro a Déu els béns amb què us hauria d’ajudar’, ja no té cap obligació d’honrar els seus pares.” Així, en nom de la vostra tradició, invalideu la paraula de Déu. Hipòcrites! (Mt 15,5-7)

Per la vida es perd la vida

Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què no donaria l’home a canvi de la seva vida? (Mt 16,26)

Val més sol que mal acompanyat

            «Llavors va cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos» (Mc 6,7)

No deixis les sendes velles per les novelles

«—Estigueu alerta, que ningú no us enganyi. Perquè en vindran molts que es valdran del meu nom i diran: “Jo soc el Messies”, i enganyaran molta gent» (Mt 24,4-5)

Pecat amagat és mig perdonat

«No hi ha res de secret que no s’hagi de revelar, ni res d’amagat que no s’hagi de saber»  (Lc 12,2)

Els diners no fan la felicitat, però hi ajuden

«Si vols ser perfecte, ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel» (Mt19,21)

Qui paga, mana

«Doncs pren el que és teu i ves-te’n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que veus amb mals ulls que jo sigui generós?» (Mt 20,14-15)

Qui la fa, la paga

«Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades? Jesús li respon: —No et dic set vegades, sinó setanta vegades set» (Mt 18,21-22)

No hi ha pitjor cec que el qui no hi vol veure

«Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda..... Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí» (Lc 10,31.33)

Mengem i beguem, que a la mort ja arribarem

«Llavors em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te.” »Però Déu li digué: »—Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?» (Lc 12,19-20)

Que cadascú carregui el seu mort

«Quan s’enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene,  que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d’ell» (Lc 23,26)

Dels qui esperen a demà, més d’un no hi arribarà

«No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja es preocuparà d’ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps» (Mt 6,34)

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit

«Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots» (Mc 9,6)

Hostes vingueren, que de casa ens treieren

«Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar» (Mt 21,43)

Qui pega primer, pega dos cops

«Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres» (Jn 13,15)

Tant tens, tant vals

«¿No es venen dos ocells per una moneda? Doncs bé, ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare..... Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells». (Mt 10,29.31)

Oblida’m! Ja t’he vist prou!

«Llavors el Senyor va girar-se i mirà Pere; i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: «Avui, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.» I així que va ser fora, va plorar amargament» (Lc 22,61-62) 

Val més un pardal a la ma que una perdiu a l’aire

«Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l’home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp» (Mt 13,44)