Enfrontats al mal

(Jaume Duch) La presència alliberadora de Déu que Jesús va fer present entre els homes es manifesta avui en la curació del vergonyós mal de la lepra. Israel donava a aquesta malaltia la consideració d'indignitat vergonyosa. El leprós era foragitat de la convivència social, era com un mort que encara vivia, ningú podia entrar en contacte amb ell, només Déu podia curar-lo. La primera lectura posa en evidència aquest diumenge l'esgarrifosa llei, considerada sagrada. Era l'actuació d'un poble xop de por que es defensava de manera inhumana.

Jesús, en tocar i curar el leprós, es manifesta com l'enviat de Déu: "Ha arribat el temps messiànic." Inaugura una llei nova que supera les contradiccions de la llei antiga. Surt a l'encontre del leprós i el cura, el retorna a la comunitat que, d'ara endavant, serà de tots i no només dels purs. Jesús salva tot l'home i ens ensenya a no tenir por a l'hora de vèncer el mal. Si Jesús toca el malalt amb la mà, no és per contradir les lleis d'Israel, sinó per fer-lo entrar en la creació nova on només el bé ha de fer-hi estada.

Avui, la paraula de Déu ens convida a preguntar-nos: què pensem i què fem amb els "leprosos" del nostre entorn? Sabem estendre la mà per tocar-los com ho va fer Jesús? Són molts els temors que ens conviden avui a viure en cercles tancats i exclusivistes. Normalment ens trobem més ben acompanyats per les persones que pensen i viuen com nosaltres, que no pas amb les persones que senten i s'expressen diferentment. Fins i tot, potser, creiem que el més interessant en la vida és assegurar la nostra petita parcel·la de felicitat i que el món ja s'arreglarà tot sol. Quan, d'aquesta manera, es crea encara més marginació i soledat, cosa que allunya la felicitat a tothom.

Un marginat és una acusació contra el qui el margina D'aquí ve que normalment l'egoisme intenta amagar els marginats tancant-los en reductes separats i, fins i tot, ignorant-los, que és el que fa més mal a qui se sent menystingut. Cal lluitar, per tant, contra tota mena de marginació humana. Sols així descobrirem que el que fem és d'estricta justícia i que no cal fer- ne cap mena d'ostentació, com Jesús, que va prohibir a aquell home fer propaganda del que li havia passat en la trobada amb ell. Vint-i-un segles després d'aquella curació encara no podem pas dir que el Regne de Déu ja és dels pobres, ja que ells, més que l'almoina, necessiten justícia; no demanen drets, sinó que els exigeixen.

És certament compromès donar la mà a tothom qui passa pel teu costat i no saps què és el que et pot demanar. És Jesús, però, qui ensenya mirar els altres com a germans i acompa- nyar-los vers la seva llibertat. Jesús ens està recordant que amb la seva mort i resurrecció ha arribat l'hora de la victòria del bé sobre el mal; que Déu és a prop nostre, i que per això cada dia podem dir: Pare nostre...