(Jaume Duch) Jesús ressuscitat és un pastor que ha donat la vida per les ovelles. La festa d'avui ens porta a agrair el gran amor del Pare, que ens ha estimat en donar-nos el Fill, com el nostre Bon Pastor.
Amb un pastor com Jesús no ens ha de saber greu formar part del seu ramat, perquè anar darrere d'ell no té res a veure amb el gregarisme ni amb la manca d'iniciativa i llibertat i, per descomptat, de responsabilitat personal. És cert que en ple segle XXI, i en un món urbanitzat, la imatge del pastor queda antiquada i poc significativa. Ens cal imaginació per dir amb paraules d'avui la veritat de sempre que s'amaga sota la imatge que el pastor és un que dona la vida per salvar la dels altres.
Segons la teologia d'aquest diumenge, els seguidors de Jesús poden estar segurs que no caminen sols i desemparats, el Bon Pastor els acompanya i els il·lumina en tot moment, ell els coneix i els dona vida fins a la vida eterna. Jesús és per als creients el criteri definitiu de la vida veritable. Ell, que ha rebut la seva autoritat del Pare, és alhora el pastor i la porta per la qual passar.
L'Eucaristia manifesta molt bé la manera com Jesús exerceix la seva autoritat de pastor. No s'imposa res amb poder, es dona com a aliment. No s'aparta dels fidels per tal de salvaguar- dar la seva autoritat amb la distància, o amb la màscara del paternalisme, com fan alguns altres pastors quan sacralitzen la seva autoritat reservant-se l'última paraula sobre les consciències. Jesús, per contra, fa entrega del seu Esperit establint d'aquesta manera una relació íntima d'amor: "Ja no us dic servents, sinó amics" (Joan 15).
La referència al Bon Pastor ens porta a pensar en el petit ramat de Jesús que és l'Església, ramat que ha crescut al llarg dels segles com un poble que desafia la imaginació i camina cap al gran aplec del final dels temps. Els creients han de saber ocupar el seu lloc enmig d'aquesta família i anar mes enllà d'una visió individualista per posar-se en sintonia amb el projecte de Déu: formar un sol poble, al voltant d'un sol pastor.
L'Església, poble de Déu, ha de saber dir al món que no pot haver-hi a la Terra cap fill perdut, cap persona exclosa i oblidada en soledat. Amb el guiatge de l'únic i vertader pastor, l'Es- glésia ha de proclamar que tots els homes i dones són estimats pel Pare del cel. Jesús digué: "Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat. També les he de conduir jo... Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor."
No tanquem, doncs, les portes de la cleda a ningú. L'al-legoria del Bon Pastor és motiu de gran esperança per a tothom: "Jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles."
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.