"Urgeix avivar l’experiència personal de la fe cristiana i donar la cara per Déu"

Diumenge XII de durant l’any. cicle A

Barcelona, 25 de juny de 2017

Qui més qui menys, són avui molts i moltes els que es pregunten què redimonis és això de l’Evangeli?

La resposta no pot ser més clara ni més consoladora i estimulant.

L’Evangeli és bona notícia per a tots i a tots ha de ser transmesa.

Per què?

Perquè és Notícia de Salvació, i de Salvació Eterna.

És clar que l’Evangeli topa frontalment amb una jerarquia de valors marcada per l’individualisme del que només busca el seu benestar personal, carregant sobre les costelles dels altres.

Per això l’evangelització és conflictiva.

I segon: els paradigmes i la mentalitat dels humans canvien en el temps.

Aleshores, ¿com presentar avui l’Evangeli amb un llenguatge que la gent entengui?

En una societat com la nostra tan secularitzada i a on la indiferència religiosa abunda arreu, avui més que mai no hi cap l’anonimat i urgeix avivar l’experiència personal de la fe cristiana i donar la cara per Déu.

Res d’anonimats i covardies.

Quin llenguatge emprar per una transmissió creïble de l’Evangeli?

L’Església, pràcticament reduïda al clero, és percebuda per molts i per moltes com una instància de poder i això els evoca els clàssics signes clericals que, en comptes d’ajudar, destorben i escandalitzen.

A pesar de tot, no hem de caure en l’anonimat del que s’ho mira des de fora.

Cal una presència pública i visible dels creients: hem de parlar clar i donar la cara per Déu.

Com trobar els signes adequats i convincents?

Aquesta és una tasca que encara tenim pendent.

Com hi pensem col·laborar activament, nosaltres?

Tu, jo, cadascú.

Com hi pensem col·laborar , nosaltres?

Tu, jo, cadascú.

Les preguntes demanen bones respostes.

Quina serà la nostra?

Què és respondre?

Respondre és comprometre’s!