Tenir carrera i ser un perfecte bandarra

Diumenge XXX de durant l’any. Cicle A
Barcelona, 26 d’octubre de 2014

Què és l’important i decisiu als ulls de Jesús?
El més decisiu no és ser enginyer
… o metge
… o capellà
… o professor
… o frare...

Hom pot tenir una carrera universitària o dues o tres i ser un perfecte bandarra.
El decisiu no són els títols sinó la mena de tracte que donem a les persones.

Per tant, hom serà millor persona com més estimi al pròxim.
Pot un trobar-se amb pagesos, amb pescadors, etc. gent amb el cor obert que comparteix amb ganes el poc que té.
Però ens sentim incòmodes davant de senyors creguts i orgullosos que et miren amb menyspreu (si és que et miren).
En aquest món, aquest són Un Senyor Don. En canvi, els senzills són Un Don Ningú. I per què?
Perquè en aquest món de creguts i vanitosos tant tens, tant vals.

La mesura de Déu és diferent. Jesús uneix el diví amb l’humà i fa inseparable l’un de l’altre.
Què implica això?
Què significa?
Significa que és una il·lusió i un engany pensar que hom està en bona relació amb Déu si es relaciona malament amb algú, sigui qui sigui, amic o enemic.

En unir el diví amb l’humà, Jesús secularitza la religió i posa el tema religiós en l’àmbit del que és laic.
D’aquesta manera, Jesús simplifica meravellosament la religió.
I ens ve a dir que el més gran en la vida és:
-ser respectuós
-ser tolerant
-ser bona persona
-ser bon ciutadà
-ser persona de bé.
I ser-ho sempre i en tota ocasió.

Ho som nosaltres?