"La família és la primera cèl·lula d’una societat civilitzada"

La Sagrada Família. Cicle B

Barcelona, 31 de desembre de 2017

Què podem dir avui de la Família?

Entre les moltes coses que avui estan en crisi hi ha la família tradicional.

-Uns no hi creuen com a tradició burgesa criticable

-altres, la desacrediten com a realitat caduca i caducada

-altres, la profanen convertint-la en una riota i caricatura, etc.

Què és la família?

La família és la primera cèl·lula d’una societat civilitzada i per això la família no és una peça de recanvi, un ni fu ni fa.

La família és una peça clau.

Una peça fonamental basada i fruit

de l’amor autèntic

de l’amor gratuït

de l’amor desinteressat

de l’amor sacrificat

de l’amor generós.

Cada membre de la família es desviu pels altres fins al sacrifici generós i desinteressat, joiós i complementari.

Què és el contrari de tot això?

El contrari de tot això és l’egoisme rabiüt i calculador, quan cada membre només mira per i pels seus interessos.

Una família així està condemnada a desaparèixer, a anul·lar-se.

Per què?

Perquè passen de la família a la pensió.

L’egoisme viu, insaciable és la mort de l’amor veritable.

En aquestes condicions, cadascú s’aprofita de l’altre però no l’ajuda en res.

Ben al contrari

es fan nosa mútuament

es destorben

s’anul·len

es destrueixen.

Arribats fins aquí, preguntem-nos:

Com és casa nostra?

Com viu a nostra família?

¿Ens estimem generosament o bé som uns lamentables explotadors els uns dels altres?

Normalment la víctima anònima sempre és la mateixa: l’esposa i la mare.

Si és així, aleshores hauríem de passar de la família segons Déu a l’infern real segons aquella definició de Jean Paul Sartre: “L’infern són els altres.”

Així són moltes famílies: un infern.