El Senyor continua dient-nos: “No tingueu por!”

ÀNGELUS

Plaça Sant Pere
Diumenge, 25 de juny de 2017

Estimats germans i germanes, bon dia!

A l’Evangeli d’avui (cfr. Mt 10,26-33) el Senyor Jesús, després d’haver cridat i enviat en missió els seus deixebles, els instrueix i els prepara per afrontat les proves i les persecucions que hauran de trobar. Marxar en missió no és fer turisme, i Jesús prevé els seus: “Trobareu persecucions”. Així els exhorta: «No tingueu por dels homes, perquè no hi ha res amagat que no hagi de ser revelat [...]. El que jo us dic en la fosca, vosaltres digueu-ho a plena llum. [...] I no tingueu por dels qui maten el cos, però no tenen poder de matar l’ànima» (vv. 26-28). Poden matar només el cos; no tenen el poder de matar l’ànima: d’aquests no tingueu por. L’enviament en missió per part de Jesús no garanteix als deixebles l’èxit, igual que no els posa en protecció de fracassos i sofriments. Ells han de tenir en compte tant la possibilitat del rebuig com la de la persecució. Això espanta una mica, però és la veritat.

El deixeble és cridat a conformar la pròpia vida a Crist, que ha estat perseguit pels homes, ha conegut el rebuig, l’abandonament i la mort en creu. No existeix la missió cristiana en l’emblema de la tranquil·litat! Les dificultats i les tribulacions formen part de l’obra d’evangelització, i nosaltres estem cridats a trobar en elles l’ocasió per verificar l’autenticitat de la nostra fe i de la nostra relació amb Jesús. Hem de considerar aquestes dificultats com la possibilitat de ser encara més missioners i per créixer en aquella confiança vers Déu, el nostre Pare, que no abandona els seus fills en l’hora de la tempesta. En les dificultats de la testimoniança cristiana en el món, no som mai oblidats, sinó sempre assistits per la sol·licitud atenta del Pare. Per això, en l’Evangeli d’avui, tres vegades Jesús aferma els deixebles dient: «No tingueu por!».

També en els nostres dies, germans i germanes, la persecució contra els cristians està present. Nosaltres preguem pels nostres germans i germanes que són perseguits, i lloem Déu perquè, no obstant això, continuen testimoniant amb coratge i fidelitat la seva fe. El seu exemple ens ajuda a no vacil·lar en prendre posició a favor de Crist, testimoniant-lo valentament en les situacions de cada dia, també en contextos aparentment tranquils. En efecte, una forma de prova pot ser també l’absència d’hostilitats i tribulacions. A més de com «ovelles enmig dels llops», el Senyor, també en el nostre temps, ens envia com sentinelles enmig de gent que no vol ser desvetllada de l’entumiment mundà, que ignora les paraules de Veritat de l’Evangeli, construint-se unes pròpies efímeres veritats. I si nosaltres anem o vivim en aquests contextos i diem les Paraules de l’Evangeli, això molesta i ens miraran no bé.

Però en tot això el Senyor continua dient-nos, com deia als deixebles del seu temps: “No tingueu por!”. No oblidem aquesta paraula: sempre, quan nosaltres tenim alguna tribulació, alguna persecució, quelcom que ens fa sofrir, escoltem la veu de Jesús al cor: “No tingueu por! No tinguis por, vés endavant! Jo estic amb tu!”. No tingueu por de qui us posa en ridícul o us maltracta, i no tingueu por de qui us ignora o “davant” us honora però “darrere” combat l’Evangeli. N’hi ha tants que davant ens fan somriures, però per darrere combaten l’Evangeli. Tots els coneixem. Jesús no ens deixa sols perquè som preciosos per a Ell. Per això no ens deixa sols: cadascú de nosaltres és preciós per a Jesús, i Ell ens acompanya.

Que la Verge Maria, model d’humil i valenta adhesió a la Paraula de Déu, ens ajudi a entendre que en la testimoniança de la fe no compten els èxits, sinó la fidelitat, la fidelitat a Crist, reconeixent en qualsevol circumstància, també en les més problemàtiques, el do inestimable de ser els seus deixebles missioners.

Després de l'Àngelus

Estimats germans i germanes,

Expresso la meva proximitat a la població del poble xinès de Xinmo colpit ahir al matí per un corriment de terres causat per fortes pluges. Prego pels difunts i els ferits i per tots aquells que han perdut la casa. Que Déu conforti a les famílies i sostingui els socorristes. Us sóc tan proper!

Avui, a Vilnius (Lituània), és proclamat Beat el Bisbe Teòfil Matulionis, matat en odi a la fe el 1962, quan tenia ja quasi 90 anys. Donem lloança a Déu per la testimoniança d’aquest estrenu defensor de la fe i de la dignitat de l’home. El saludem amb un aplaudiment a ell i a tot el poble lituà!

Dirigeixo la meva salutació a tots vosaltres, romans i pelegrins! En particular, saludo a l’Arquebisbe Major, els Bisbes, els sacerdots i fidels de l’Església greco-catòlica ucraïnesa, com també els pelegrins de Bielorússia, que recorden el 150è aniversari de la canonització de Sant Josafat. M’uneixo espiritualment a la Divina Litúrgia que celebrareu aviat a la Basílica de St. Pere, invocant del Senyor per cadascú el coratge de la testimoniança cristiana i el do de la pau per l’estimada terra ucraïnesa.

Saludo els acòlits de Komorow (Polònia) i els altres fidels polonesos, amb un pensament també pels pelegrins al Santuari de la Mare de Déu de Gietrzwałd. Saludo els fidels xilens de Santiago de Xile, Rancagua i Copiapó, com també els de Montpellier i de Còrsega. Saludo els confirmands de Tombolo i el pelegrinatge de l’Ordre dels Mínims de Sant Francesc de Paula.

Desitjo a tots un bon diumenge i, si us plau, no us oblideu de pregar per mi. Bon dinar i fins aviat!

Traducció per Ignasi Segura Renau