Papa Francesc: “La prudència és la qualitat dels qui estan cridats a governar”

Audiència General 20 de març 2024

Catequesi. Els vicis i les virtuts.

12. La prudència

Estimats germans i germanes, bon dia!

La catequesi d’avui la dediquem a la virtut de la prudència. Ella, junt amb la justícia, fortalesa i temprança forma les anomenades virtuts cardinals, que no són prerrogativa exclusiva dels cristians, sinó que pertanyen al patrimoni de la saviesa antiga, en particular dels filòsofs grecs. Per això un dels temes més interessants en l’obra de la trobada i de la inculturació va ser precisament el de les virtuts.

En els escrits medievals, la presentació de les virtuts no és una senzilla llista de qualitats positives de l’ànima. Tornant als autors clàssics a la llum de la revelació cristiana, els teòlegs van imaginar el septenari de les virtuts – les tres teologals i les quatre cardinals – com una mena d’organisme viu, on cada virtut té un espai harmoniós per ocupar. Hi ha virtuts essencials i virtuts accessòries, com els pilars, les columnes i els capitells. Bé, potser no hi ha res millor que l’arquitectura d’una catedral medieval per presentar la idea de l’harmonia que hi ha en l’home i de la seva contínua tensió vers el bé.

Per tant, partim de la prudència. No és la virtut de la persona espantadissa, que sempre dubta de l’acció que ha de fer. No, aquesta és una interpretació equivocada. No és només precaució. Donar la primacia a la prudència significa que l’acció de l’home està en mans de la seva intel·ligència i llibertat. La persona prudent és creativa: raona, valora, mira de comprendre la complexitat de la realitat i no es deixa portar per les emocions, per la mandra, per la pressió de les il·lusions.

En un món dominat per les aparences, pels pensaments superficials, per la banalitat tant del bé com del mal, l’antiga lliçó de la prudència mereix ser recuperada.

Sant Tomàs, seguint Aristòtil, l’anomenava “recta ratio agibilium”. És la capacitat de governar les accions per dirigir-les vers el bé; per això se l’anomena el “cotxer de les virtuts”. Prudent és el que o la que és capaç d’escollir: mentre quedi en els llibres, la vida sempre és fàcil, però enmig dels vents i de les onades de la vida quotidiana és una cosa molt diferent, sovint dubtem i no sabem cap a on hem d’anar. Els prudents no trien a l’atzar: primer saben el que volen, després es valoren les situacions, demanen consell i, amb una visió àmplia i amb llibertat interior, escullen quin camí han de seguir. Això no vol dir que no ens puguem equivocar, al cap i a la fi seguim essent humans; però al menys evitarem grans patinades. Malauradament, en tots els ambients hi ha qui tendeix a liquidar els problemes amb acudits superficials o a plantejar sempre polèmiques. La prudència, en canvi, és la qualitat dels qui estan cridats a governar: saben que administrar és difícil, que hi ha molts punts de vista que s’han d’harmonitzar, que s’ha de fer el bé no per a un sinó per a tots.

La prudència ensenya que, com s’acostuma a dir, “el millor és l’enemic del bo”. De fet, massa zel, en algunes situacions pot provocar desastres: pot arruïnar una construcció que requeria passes graduals; pot crear conflictes i incomprensions; fins i tot pot desencadenar la violència.

La persona prudent sap guardar la memòria del passat, no perquè tingui por del futur, sinó perquè sap que la tradició és un patrimoni de saviesa. La vida està feta d’una superposició de coses velles i de coses noves, i no és bo pensar sempre que el món comença en nosaltres, que els problemes s’han d’enfrontar sempre partint de zero. I la persona prudent és també previsora. Un cop decidit l’objectiu a perseguir, cal procurar tot el que calgui per assolir-lo.

Molts passatges de l’Evangeli ens ajuden a educar la prudència. Per exemple: és prudent qui construeix la seva casa sobre la roca i és imprudent qui la construeix sobre la sorra (cf. Mt 7,24-27). Prudents són les dones que porten oli per als llums i insensates les que no ho fan (cf. Mt 25,1-13). La vida cristiana és una combinació de senzillesa i d’astúcia. Preparant els seus deixebles per a la missió, Jesús recomana: «Mireu: us envio com ovelles enmig dels llops; per tant sigueu prudents com les serps i senzills com els coloms» (Mt 10,16). Com si digués que Déu no ens vol només sants, ens vol sants intel·ligents, perquè sense la prudència és fàcil equivocar-se en el camí a seguir!

Traducció: Josep M. Torrents.