Vés al contingut
audiencia-papa.jpeg
Fotografia: Vatican Media.

Audiència General 30 d’agost 2023

Catequesi. La passió per l’evangelització: el zel apostòlic del creient. 

19. Pregar i servir amb alegria: Kateri Tekakwitha, primera santa nadiua nord-americana 

Estimats germans i germanes, bon dia!

Ara, continuant la nostra catequesi sobre el tema del zel apostòlic i de la passió per l’anunci de l’Evangeli, avui ens fixem en Santa Kateri Tekakwitha, la primera dona nadiua nord-americana canonitzada. Nascuda cap a l’any 1656 en un poble de l’Estat de Nova York, era filla d’un cap Mohawk no batejat i d’una mare cristiana Algonquina, que va ensenyar a la Kateri a pregar i a cantar himnes a Déu. Molts de nosaltres també hem estat presentats al Senyor per primera vegada dins de la família, especialment per les nostres mares i àvies. Així comença l’evangelització i efectivament, no oblidem això, que la fe sempre es transmet en la llengua de les mares, de les àvies. La fe es transmet en la llengua familiar i nosaltres l’hem rebuda en aquesta llengua de les mares i de les àvies. L’evangelització sovint comença així: és amb gestos senzills, petits, que els pares ajuden els fills a aprendre a parlar amb Déu en la pregària i que els expliquen el seu amor gran i misericordiós. I els fonaments de la fe per la Kateri, i sovint també per a nosaltres, han estat posats així. Ella l’havia rebuda de la mare en aquesta llengua, la llengua de la fe.

Quan la Kateri tenia quatre anys, una greu epidèmia de verola va colpejar el seu poble. Tant els seus pares com el seu germà petit varen morir i la mateixa Kateri va quedar amb cicatrius a la cara i amb problemes de visió. A partir d’aquell moment la Kateri va haver de superar moltes dificultats: segurament les físiques pels efectes de la verola, però també les incomprensions, les persecucions i fins i tort amenaces de mort que va patir degudes al seu Baptisme, el diumenge de Pasqua del 1676. Tot això li va donar a la Kateri un gran amor per la creu, signe definitiu de l’amor de Crist, que es va lliurar fins a la fi per nosaltres. El testimoni de l’Evangeli, de fet, no es refereix només al que és agradable; també hem de saber suportar amb paciència, amb confiança i esperança les nostres creus diàries. La paciència, davant les dificultats, davant les creus: la paciència és una gran virtut cristiana. Qui no té paciència no és un bon cristià. La paciència d’acceptar: acceptar les dificultats i també de tolerar els altres, que de vegades són avorrits o et creen problemes … La vida de Kateri Tekakwitha ens ensenya que qualsevol repte pot ser superat si obrim el cor a Jesús, que ens concedeix la gràcia que necessitem: paciència i cor obert a Jesús, aquesta és una recepta per viure bé.

Després d’haver estat batejada, la Kateri va haver de refugiar-se entre els Mohavks en la missió dels Jesuïtes prop de la ciutat de Montreal. Allà participava en la Missa cada matí, dedicava temps a l’adoració davant el Santíssim, resava el Rosari i feia una vida de penitència. Aquestes pràctiques espirituals seves impressionaven a tots en la Missió; van reconèixer en la Kateri una santedat que atreia perquè naixia del seu profund amor a Déu. És propi de la santedat, atreure. Déu ens crida per atracció, ens crida amb aquest desig d’estar a prop nostre i ella va sentir aquesta gràcia de l’atracció divina. Al mateix temps, ensenyava als nens de la Missió a pregar i, a través del compliment constant de les seves responsabilitats, inclosa la cura dels malalts i dels ancians, va oferir un exemple de servei humil i amorós a Déu i als altres. La fe s’expressa sempre en el servei. La fe no és per maquillar-nos nosaltres mateixos, maquillar la nostra ànima: no; és per servir.

Tot i que l’animaven a casar-se, la Kateri volia en canvi dedicar completament la seva vida a Crist. Incapaç d’entrar en la vida consagrada, va fer vot de virginitat perpètua el 25 de març del 1679. Aquesta elecció seva revela un altre aspecte del zel apostòlic que ella tenia: la dedicació total al Senyor. Per descomptat, no tothom està cridat a fer el mateix vot que la Kateri; però cada cristià està cridat cada dia a comprometre’s amb tot el cor en la vocació i en la missió que Déu li ha confiat, servint-lo a Ell i als altres amb esperit de caritat.

Estimats germans i germanes, la vida de la Kateri és un testimoni més que el zel apostòlic implica tant la unió amb Jesús, alimentada amb la pregària i els Sagraments, com el desig de difondre la bellesa del missatge cristià mitjançant la fidelitat a la pròpia vocació particular. Les últimes paraules de la Kateri són precioses. Abans de morir va dir: “Jesús, t’estimo”. També nosaltres, agafant la força del Senyor, com ho va fer Santa Kateri Tekakwitha, aprenguem a fer les accions ordinàries d’una manera extraordinària i així creixerà cada dia la fe, la caritat i el testimoni zelós de Crist.

No ho oblidem: cadascun de nosaltres està cridat a la santedat, a la santedat de cada dia, a la santedat de la vida cristiana comuna. Cadascun de nosaltres té aquesta vocació: avancem en aquest camí. El Senyor no ens fallarà.

Traducció: Josep M. Torrents.

Tags
Territori

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.