Vés al contingut
papa-audiencia-20230419
Fotografia: Vatican News.

Audiència General 19 d’abril 2023

Catequesi. La passió per l’evangelització: el zel apostòlic del creient.

11. Testimonis: Els màrtirs

Estimats germans i germanes, bon dia!

Parlant de l’evangelització i parlant del zel apostòlic, després d’haver considerat el testimoni de Sant Pau, un autèntic “campió” de zel apostòlic, avui la nostra mirada s’adreça no a una sola figura, sinó a les files dels màrtirs, homes i dones de totes les edats, llengua i nació que han donat la vida per Crist, que han vessat la seva sang per confessar Crist. Després de la generació dels Apòstols, van ser ells, per excel·lència, els “testimonis” de l’Evangeli. Els màrtirs: el primer va ser el diaca Sant Esteve, apedregat fora dels murs de Jerusalem. La paraula “martiri” prové del grec martyria, que realment significa testimoni. Un màrtir és un testimoni, un que dona testimoni fins al punt de vessar la pròpia sang. Tanmateix, la paraula màrtir es va usar ben aviat a l’Església per indicar algú que donava testimoni fins al punt de vessar la pròpia sang [1]. És a dir, en un principi la paraula màrtir indicava el testimoni que es donava cada dia, més tard es va utilitzar per indicar qui donava la vida amb el vessament de la sang.

Els màrtirs, però, no s’han de veure com uns “herois” que van actuar individualment, com les flors que neixen en un desert, sinó com a fruits madurs i excel·lents de la vinya del Senyor, que és l’Església. En particular, els cristians, participant assíduament en la celebració de l’Eucaristia, eren conduïts per l’Esperit a establir la seva vida sobre la base d’aquell misteri d’amor: és a dir sobre el fet que el Senyor Jesús havia donat la seva vida per ells, i per tant ells també podien i devien donar la vida per Ell i pels germans. Una gran generositat, el camí del testimoni cristià. Sant Agustí subratlla sovint aquesta dinàmica d’agraïment i de resposta gratuïta del do. Per exemple el que ell va predicar amb motiu de la festa de Sant Llorenç: «Sant Llorenç era diaca de l’Església de Roma. Allà va ser ministre de la sang de Crist i allà, pel nom de Crist, va vessar la seva sang. El beat apòstol Joan va exposar clarament el misteri de la Cena del Senyor, dient: “Com  Crist va donar la seva vida per nosaltres, així també nosaltres hem de donar la vida pels germans” (1 Jn 3,16). Llorenç, germans, va entendre tot això. Ho va entendre i ho va posar en pràctica. I realment va correspondre al que havia rebut en aquella taula. Va estimar Crist en la seva vida, el va imitar en la seva mort» (Disc. 304, 14; PL 38, 1395-1397). Així Sant Agustí explicava el dinamisme espiritual que animava els màrtirs. Amb aquestes paraules: els màrtirs estimen Crist en la seva vida i l’imiten en la seva mort.

Avui, estimats germans i germanes, recordem tots els màrtirs que han acompanyat la vida de l’Església. Ells, com ja ho he dit altres vegades, són més nombrosos al nostre temps que en els primers segles. Avui hi ha tants màrtirs en l’Església, tants, perquè per confessar la fe cristiana són expulsats de la societat o van a la presó … N’hi ha molts. El Concili Vaticà II ens recorda que «el martiri, amb el qual el deixeble s’assembla al seu mestre que accepta lliurement la seva mort per la salvació del món, i amb el qual s’assembla a ell en el vessament de la sang, és considerat per l’Església com a do excel·lent i prova suprema de caritat» (Const. Lumen gentium, 42). Els màrtirs, a imitació de Jesús i amb la seva gràcia, fan que la violència de qui rebutja l’anunci esdevingui una ocasió suprema d’amor, que arriba fins al perdó dels propis botxins. Això és interessant: els màrtirs perdonen sempre els botxins. Esteve, el primer màrtir, va morir pregant: “Senyor, perdona’ls, no saben el que fan”. Els màrtirs preguen pels botxins.

Tot i que només se’ls demana el martiri a uns pocs, «tots però han d’estar disposats a confessar Crist davant dels homes i a seguir-lo en el camí de la creu durant les persecucions, que no falten mai en l’Església» (ibid., 42). Però això de les persecucions és cosa d’una altra època? No, no: avui. Avui hi ha persecucions de cristians en el món, moltes, moltes. Hi ha més màrtirs avui que els que hi havia en els primers temps. Els màrtirs ens mostren que tot cristià està cridat a donar testimoni amb la seva vida, encara que no arribi fins al vessament de la sang, fent de si mateix un do a Déu i als germans, a imitació de Jesús.

M’agradaria acabar recordant el testimoni cristià present a tots els racons del món. Penso, per exemple, en el Iemen, una terra ferida durant molts anys per una guerra terrible, oblidada, que ha causat tantes morts i que encara avui fa patir tanta gent, sobretot els infants. Precisament en aquesta terra hi ha hagut testimonis lluminosos de fe, com el de les germanes Missioneres de la Caritat, que han donat la seva vida allà. Encara avui són presents al Iemen, on ofereixen assistència a persones grans malaltes i a persones amb discapacitat. Algunes d’elles han sofert el martiri, però les altres continuen, posen en perill la seva vida però segueixen endavant. Acullen a tothom, de qualsevol religió, perquè la caritat i la fraternitat no tenen límits. El juliol de 1998 la germana Aletta, la germana Zelia i la germana Michael, que tornaven a casa després de la Missa van ser assassinades per un fanàtic, perquè eren cristianes. Més recentment, poc després de l’esclat del conflicte que encara dura, el març del 2016, la germana Anselm, la germana Margarita, la germana Regineta i la germana Judith van ser assassinades juntament amb alguns laics que les ajudaven en l’obra de caritat. Són els màrtirs del nostre temps. Entre aquests laics assassinats, a més dels cristians hi havia fidels musulmans que treballaven amb les germanes. Ens emociona veure com el testimoni de la sang pot unir persones de diferents religions. No s’ha de matar mai en nom de Déu, perquè per a Ell tots som germans i germanes. Però junts podem donar la nostra vida pels altres.

Preguem doncs, perquè no ens cansem de donar testimoni de l’Evangeli fins i tot en temps de tribulació. Que tots els sants i les santes màrtirs siguin llavor de pau i de reconciliació entre els pobles per un món més humà i fratern, amb l’espera que es manifesti plenament el Regne dels cels, quan Déu ho serà tot en tots (cf. 1 Cor 15,28).

Traducció: Josep M. Torrents.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.