Papa Francesc: “La JMJ ha marcat un nou inici pels joves”

Audiència General 9 d’agost 2023

Catequesi. El Viatge Apostòlic a Portugal amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut

Estimats germans i germanes, bon dia!

Aquests últims dies he anat a Portugal per la 37a Jornada Mundial de la Joventut.

Aquesta JMJ de Lisboa, que ha arribat després de la pandèmia, ha estat sentida per tots com un do de Déu que ha tornat a posar en moviment els cors i els passos dels joves, tants joves d’arreu del món –tants!– per anar a trobar-se i a trobar Jesús.

La pandèmia, bé prou que ho sabem, ha tingut un gran impacte en el comportament social: l’aïllament sovint ha degenerat en tancament, i els joves s’han vist especialment afectats. Amb aquesta Jornada Mundial de la Joventut, Déu ha donat una “embranzida” en sentit contrari: ha marcat un nou inici de la gran peregrinació dels joves pels continents, en nom de Jesucrist. I no ha estat casualitat que s’hagi celebrat a Lisboa una ciutat oberta al mar, ciutat-símbol de les grans exploracions per mar.

I així en la Jornada Mundial de la Joventut l’Evangeli ha proposat als joves el model de la Verge Maria. En el moment més crític per a ella, [Maria] va a visitar la seva cosina Elisabet. Diu l’Evangeli: «Es va aixecar i se’n va anar de pressa» (Lc 1,39). M’agrada molt invocar la Mare de Déu en aquest aspecte: la Mare de Déu “de pressa”, que sempre fa les coses de pressa, mai ens fa esperar, perquè Ella és la mare de tots. Així Maria avui, en el tercer mil·lenni, guia el pelegrinatge dels joves per seguir Jesús. Com ja ho havia fet fa un segle a Portugal, a Fàtima, quan es va dirigir a tres nens, confiant-los un missatge de fe i d’esperança per a l’Església i el món. Per això, en la JMJ, he tornat a Fàtima, el lloc de les aparicions, i juntament amb alguns joves malalts he pregat a Déu que guareixi el món de les malalties de l’ànima: l’orgull, la mentida, l’enemistat, la violència – són malalties de l’ànima i el món està malalt d’aquestes malalties. I hem renovat la nostra consagració, d’Europa, del món al Cor de Maria, al Cor Immaculat de Maria. He pregat per la pau, perquè hi ha tantes guerres en totes les parts del món, tantes.

Els joves del món han vingut a Lisboa en gran nombre i amb molta il·lusió. També els he trobat en petits grups, i alguns amb molts problemes; el grup dels joves ucraïnesos portaven històries que eren doloroses. No eren unes vacances, un viatge turístic, ni tan sols un esdeveniment espiritual en si mateix; la Jornada de la Joventut és una trobada amb el Crist vivent a través de l’Església. Els joves van a trobar-se amb Crist. És cert, on hi ha els joves hi ha alegria i hi ha una mica de totes aquestes coses.

La meva visita a Portugal, amb motiu de la JMJ, s’ha beneficiat del clima festiu d’aquesta onada de joves. Dono gràcies a Déu per això, especialment pensant en l’Església de Lisboa, que, a canvi del gran esforç d’organització i hospitalitat, rebrà noves energies per continuar el nou camí, per tornar a llançar les xarxes amb passió apostòlica. Els joves de Portugal ja són avui una presència vital, i ara, després d’aquesta “transfusió” rebuda de les Esglésies de tot el món, ho seran encara més. I molts joves, de tornada, han passat per Roma; els estem veient també aquí, n’hi ha alguns que han participat en aquesta Jornada. Aquí estan! On hi ha els joves hi ha soroll, ho saben fer molt bé!

Mentre a Ucraïna i en altres llocs del món s’està lluitant, i mentre en algunes sales ocultes es planifica la guerra – és lleig això, es planeja la guerra! –, la JMJ ha demostrat a tots que és possible un altre món: un món de germans i germanes, on les banderes de tots els pobles onegen juntes, una al costat de l’altra, sense odi, sense por, sense tancaments, sense armes! El missatge dels joves ha estat clar: l’escoltaran els “grans de la terra”? Em pregunto, escoltaran aquest entusiasme juvenil que vol pau? És una paràbola per al nostre temps, i encara avui Jesús diu: “Qui tingui orelles, que escolti! Qui tingui ulls, que miri!”. Esperem que tot el món escolti aquesta Jornada de la Joventut i vagi avançant aquesta bellesa dels joves que segueixen endavant.

Expresso un cop més el meu agraïment a Portugal, a Lisboa, al president de la República, que ha estat present en totes les celebracions, i a les altres Autoritats civils; al Patriarca de Lisboa – que ho ha fet molt bé! –, al president de la Conferència Episcopal i al bisbe coordinador de la Jornada Mundial de la Joventut, a tots els col·laboradors i als voluntaris. Penseu que els voluntaris –els vaig anar a trobar l’últim dia abans de tornar– eren vint-i-cinc mil: aquesta Jornada ha tingut vint-i-cinc mil voluntaris! Gràcies a tots! Per intercessió de la Verge Maria, que el Senyor beneeixi els joves de tot el món i que beneeixi el poble portuguès. Preguem junts a la Mare de Déu, tots junts, perquè Ell beneeixi el poble portuguès.

Traducció: Josep M. Torrents.