Papa Francesc: “Les ideologies no saben somriure, però l'Evangeli sí”

Audiència General 15 de novembre 2023

Catequesi. La passió per l’evangelització: el zel apostòlic del creient. L’anunci és alegria.

Estimats germans i germanes, bon dia!

Després d’haver conegut diferents testimonis de l’anunci de l’Evangeli, em proposo resumir aquest cicle de catequesi sobre el zel apostòlic en quatre punts, inspirats en l’Exhortació apostòlica Evangelii gaudium, que aquest mes fa deu anys. El primer punt que veiem avui, el primer dels quatre, només pot referir-se a l’actitud de la qual depèn la substància del gest evangelitzador: la joia. El missatge cristià, que hem sentit amb les paraules que l’àngel adreça als pastors, és l’anunci d’«una gran alegria» (Lc 2,10). Per quin motiu? Una bona notícia, una sorpresa, un bon esdeveniment? Molt més, una Persona: Jesús! Jesús és la joia. Ell és el Déu fet home que va venir a nosaltres! La qüestió, estimats germans i. germanes, no és doncs si anunciar-lo, sinó com anunciar-lo, i aquest “com” és l’alegria. O anunciem Jesús amb joia, o no l’anunciem, perquè una altra manera d’anunciar-lo no és capaç de comunicar la veritable realitat de Jesús.

Per això no és creïble un cristià descontent, un cristià trist, un cristià insatisfet o, pitjor encara, ressentit i rancuniós. Aquest parlarà de Jesús, però ningú no el creurà! Una vegada em deia una persona, parlant d’aquests cristians: “Però són cristians amb cara de bacallà!”, és a dir, no expressen res, són així, i l’alegria és essencial. És essencial vigilar els nostres sentiments. L’evangelització comporta la gratuïtat, perquè ve de la plenitud, no de la pressió. I quan fas una evangelització – vols fer-ho, però això no funciona – a partir d’ideologies, això no és evangelitzar, això no és l’Evangeli. L’Evangeli no és una ideologia: l’Evangeli és un anunci, un anunci d’alegria. Totes les ideologies són fredes. L’Evangeli té l’escalf de l’alegria. Les ideologies no saben somriure, l’Evangeli és un somriure, et fa somriure perquè et toca l’ànima amb la Bona Nova.

El naixement de Jesús, en la història com en la vida, és el principi de l’alegria: penseu en el que va passar als deixebles d’Emmaús que no podien creure per manca d’alegria, i els altres, després, tots els deixebles junts, quan Jesús va al Cenacle, no podien creure d’alegria (cf. Lc 24,13-35). L’alegria de tenir Jesús ressuscitat. La trobada amb Jesús sempre et porta alegria i si això no et passa, no és una veritable trobada amb Jesús.

I el que fa Jesús amb els deixebles ens diu que els primers a ser evangelitzats són els deixebles, els primers a haver de ser evangelitzats som nosaltres, cristians: som nosaltres. I això és molt important. Immersos en el clima ràpid i confús actual, també nosaltres, de fet, ens podríem trobar vivint la fe amb un subtil sentit de renúncia, convençuts que l’Evangeli ja no s’escolta i que ja no val la pena comprometre’s a anunciar-lo. Fins i tot podem tenir la temptació de deixar que “els altres” segueixin el seu camí. En canvi, aquest és el moment de tornar a l’Evangeli per descobrir que Crist «és sempre jove i font constant de novetat» (Evangelii gaudium, 11).

Així, com els dos d’Emmaús, tornem al dia amb l’entusiasme de qui ha trobat un tresor: aquests dos estaven contents perquè havien trobat Jesús, i els va canviar la vida. I es descobreix que la humanitat està plena de germans i germanes que esperen una paraula d’esperança. Avui també s’espera l’Evangeli: l’home d’avui és com l’home de tots els temps: ho necessita també la civilització de la incredulitat programada i de la laïcitat institucionalitzada; en efecte, sobretot la societat que deixa deserts els espais del sentit religiós, necessita Jesús. Aquest és el moment favorable per a l’anunci de Jesús. Per això vull dir de nou a tots: «La joia de l’Evangeli omple el cor i tota la vida dels que es troben amb Jesús. Els que es deixen salvar per Ell són alliberats del pecat, de la tristesa, de la buidor interior, de l’aïllament. Amb Jesucrist sempre neix i reneix l’alegria (ibid.,1). No oblidem això. I si algú de nosaltres no percep aquesta alegria, que es pregunti si ha trobat Jesús. Una alegria interior. L’Evangeli va pel camí de l’alegria, sempre, és el gran anunci. Convido cada cristià, en el lloc i la situació que sigui, a renovar avui mateix la seva trobada amb Jesucrist. Que cada un de nosaltres avui dediqui una mica de temps a pensar: “Jesús, Tu ets dintre meu: jo Et vull trobar cada dia. Tu ets una Persona, no ets una idea;.Tu ets un company de camí, no ets un programa. Tu ets l’Amor que resol tants problemes. Tu ets l’inici de l’evangelització. Tu, Jesús, ets la font de l’alegria”. Amén.

Traducció: Josep M. Torrents.