Papa Francesc: "Evangelitzar la cultura i inculturar l’Evangeli: van junts"

La passió per l’evangelització: el zel apostòlic del creient.

21. Sant Daniel Comboni, apòstol per a l’Àfrica i profeta de la missió

Estimats germans i germanes, bon dia!

En el camí de catequesi sobre la passió evangelitzadora, és a dir el zel apostòlic, avui ens centrem en el testimoni de Sant Daniel Comboni. Ell va ser un apòstol ple de zel per l’Àfrica. D’aquells pobles va escriure: «s’han apoderat del meu cor que només viu per a ells» (Escrits, 941), «moriré amb l’Àfrica als meus llavis» (Escrits, 1441). És bonic! …

I es va adreçar a ells amb aquestes paraules: «el més feliç dels meus dies serà aquell en què podré donar la meva vida per vosaltres» (Escrits, 3159). Aquesta és l’expressió d’una persona enamorada de Déu i dels germans que va servir en la missió, a propòsit dels quals no es cansava de recordar que «Jesucrist també va patir i va morir per ells» (Escrits, 2499; 4801).

Ho va afirmar en un context caracteritzat per l’horror de l’esclavitud, que va presenciar. L’esclavitud “cosifica” l’home, el valor del qual es redueix a ser útil a algú o per alguna cosa. Però Jesús, Déu fet home, ha elevat la dignitat de tot ésser humà i ha desemmascarat la falsedat de tota esclavitud. Comboni, a la llum de Crist, va prendre consciència del mal de l’esclavitud; va entendre a més que l’esclavitud social està arrelada en una esclavitud més profunda, la del cor, la del pecat, de la qual el Senyor ens allibera. Com a cristians, doncs, estem cridats a combatre tota forma d’esclavitud.

Malauradament, però, l’esclavitud, com el colonialisme, no és un record del passat, malauradament. En l’Àfrica tan estimada per Comboni, avui esquinçada per molts conflictes, «després del polític, s’ha desencadenat (…) un “colonialisme econòmic”, igualment esclavitzant (…). És un drama davant del qual el món econòmicament més avançat sovint tanca els ulls, les orelles i la boca». Renovo per tant la meva crida: «Deixeu d’ofegar l’Àfrica: no és una mina per explotar o una terra per saquejar-la» (Trobada amb les Autoritats, Kinshasa, 31 gener 2023).

I tornem a la història de Sant Daniel. Després d’un primer període a l’Àfrica, va haver de deixar la missió per motius de salut. Massa missioners havien mort després de contraure malalties, degut al seu desconeixement de la realitat local. Tanmateix, si altres van abandonar Àfrica, Comboni no. Després d’un temps de discerniment, va sentir que el Senyor li inspirava una nova via d’evangelització, que ell va sintetitzar amb aquestes paraules: «Salvar l’Àfrica amb l’Àfrica» (Escrits, 2741s). És una intuïció poderosa, res de colonialisme, en això: és una intuïció poderosa que va contribuir a renovar el compromís missioner: les persones evangelitzades no eren només “objectes”, sinó “subjectes” de la missió. I Sant Daniel volia que tots els cristians fossin protagonistes de l’acció evangelitzadora. I amb aquest esperit va pensar i actuar d’una manera integral, implicant el clergat local i promovent el servei laïcal dels catequistes. Els catequistes són un tresor de l’Església: els catequistes són els que avancen en l’evangelització.

També va concebre el desenvolupament humà, tenint cura de les arts i dels oficis, potenciant el paper de la família i de la dona en la transformació de la cultura i de la societat. I com n’és d’important encara avui, fer progressar la fe i el desenvolupament humà des dels contextos de missió, en lloc de trasplantar models externs o limitar-se a un ajut estèril! En els models externs només hi ha benestar. Agafeu el camí de l’evangelització des de la cultura dels pobles. Evangelitzar la cultura i inculturar l’Evangeli: van junts.

La gran passió missionera de Comboni, però, no va ser principalment fruit del compromís humà: no estava impulsat només pel seu coratge o motivat només per valors importants, com la llibertat, la justícia i la pau; el seu zel va néixer de la joia de l’Evangeli, va beure de l’amor de Crist i portava a l’amor a Crist! Sant Daniel va escriure: «Una missió tan àrdua i laboriosa com la nostra no pot viure de pàtina, de subjectes amb el coll tort plens d’egoisme i d’ells mateixos, que no cuiden adequadament la salut i la conversió de les ànimes». Aquest és el drama del clericalisme, que porta els cristians, fins i tot els laics, a clericalitzar-se i a transformar- los – com diu aquí – en subjectes de coll tort plens d’egoisme. Aquesta és la plaga del clericalisme. I va afegir: «els hem d’encendre amb la caritat, que té la seva font de Déu i de l’amor de Crist; i quan s’estima de debò Crist, aleshores les privacions, els patiments i el martiri són dolços» (Escrits, 6656). El seu desig era veure missioners
ardents, alegres, compromesos: missioners – va escriure – «sants i capaços. […] Primer: sants, és a dir lliures de pecat i humils. Però no n’hi ha prou: cal caritat que faci capaços els subjectes» (Escrits, 6655).

La font de la capacitat missionera, per Comboni, és doncs la caritat, en particular el zel per fer propi el sofriment dels altres. A més la seva passió evangelitzadora no el va portar mai a actuar com a solista, sinó sempre en comunió, en l’Església. «Només tinc la meva vida per dedicar-la a la salvació d’aquelles ànimes – va escriure – m’agradaria tenir-ne mil per dedicar-les a aquesta finalitat» (Escrits, 2271).

Germans i germanes, Sant Daniel dona testimoni de l’amor del bon Pastor, que busca el que s’ha perdut i dona la vida pel ramat. El seu zel va ser enèrgic i profètic per oposar-se a la indiferència i a l’exclusió. En les seves cartes recordava de tot cor a la seva estimada Església, que feia massa temps que s’havia oblidat de l’Àfrica. El somni de Comboni és una Església que faci causa comuna amb els crucificats de la història, per experimentar amb ells la resurrecció. Jo, en aquest moment, us faig un suggeriment.

Penseu en els crucificats de la història d’avui: homes, dones, nens, gent gran que són crucificats per històries d’injustícia i de dominació. Pensem en ells i preguem. El seu testimoni sembla repetir-nos a tots nosaltres, homes i dones d’Església: “No us oblideu dels pobres, estimeu-los, perquè en ells està present Jesús crucificat, esperant la resurrecció”. No us oblideu dels pobres: abans de venir aquí, he tingut una reunió amb legisladors brasilers que treballen pels pobres, que intenten ajudar els pobres amb l’assistència i la justícia social. I ells no s’obliden dels pobres: treballen pels pobres. A vosaltres us dic: no us oblideu dels pobres, perquè seran ells els que us obriran la porta del Cel.

Traducció: Josep M. Torrents.