Vés al contingut
papa-evangeli

Audiència General 22 de febrer 2023

Catequesi. La passió per l’evangelització: el zel apostòlic del creient.

5. El protagonista de l’anunci: l’Esperit Sant

Estimats germans i germanes, bon dia i benvinguts!

En el nostre itinerari de catequesi sobre la passió per evangelitzar, avui ens fixem en les paraules de Jesús que hem escoltat: «Aneu i feu deixebles de totes les nacions, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant» (Mt 28,19). Aneu – diu el Ressuscitat –, no a adoctrinar, no a fer proselitisme, no, sinó a fer deixebles, és a dir a donar a tothom la possibilitat d’entrar en contacte amb Jesús, de conèixer-lo i estimar-lo lliurement. Aneu batejant: batejar vol dir submergir i, per tant, abans d’indicar una acció litúrgica, expressa una acció vital: submergir la pròpia vida en el Pare, en el Fill, en l’Esperit Sant; experimentar cada dia la joia de la presència de Déu que ens és proper com a Pare, com a Germà, com a Esperit que actua en nosaltres, en el nostre mateix esperit. Batejar és submergir-se en la Trinitat.

Quan Jesús diu als seus deixebles – i també a nosaltres –: “Aneu!”, no comunica només una paraula. No. Comunica al mateix temps l’Esperit Sant, perquè només és gràcies a Ell, a l’Esperit Sant, que es pot rebre la missió de Crist i portar-la endavant (cf. Jn 20,21-22). Els Apòstols, de fet, romanen tancats al Cenacle per por fins que arriba el dia de Pentecosta i l’Esperit Sant baixa sobre ells (cf. Act 2,1-13). I en aquell moment la por se’n va i amb la seva força aquells pescadors, majoritàriament analfabets, canviaran el món. “Però si no saben parlar…”. Però és la paraula de l’Esperit, la força de l’Esperit que els porta endavant per canviar el món. L’anunci de l’Evangeli, doncs, només es fa  amb la força de l’Esperit, que precedeix els missioners i prepara els cors: és Ell “el motor de l’evangelització”.

Ho descobrim en els Fets dels Apòstols, on a cada pàgina veiem que el protagonista de l’anunci no és Pere, Pau, Esteve o Felip, sinó que és l’Esperit Sant. També en els Fets s’explica un moment neuràlgic dels inicis de l’Església, que també ens pot dir molt a nosaltres. Aleshores, com avui, juntament amb els consols no faltaven les tribulacions – moments bonics i moments no tan bonics -, les alegries anaven acompanyades de les preocupacions, ambdues coses. Una en particular: com comportar-se amb els pagans que arribaven a la fe, amb els que no pertanyien al poble jueu, per exemple. Estaven obligats o no a observar les prescripcions de la Llei mosaica? No era poca cosa per a aquesta gent. Es formen així dos grups, entre els que creien que el compliment de la Llei era indispensable i els que no. Per discernir, els Apòstols es reuneixen, en el que s’anomena el “concili de Jerusalem”, el primer de la història. Com resoldre el dilema? S’hauria pogut buscar un bon compromís entre tradició i innovació: algunes normes s’observen, i d’altres es deixen. Però els Apòstols no segueixen aquesta saviesa humana per trobar un equilibri diplomàtic entre una i l’altra, no segueixen això, sinó que s’adapten a l’obra de l’Esperit, que els havia anticipat, descendint tant sobre els pagans com sobre ells.

I per això, eliminant quasi totes les obligacions vinculades a la Llei, comuniquen les decisions finals, preses i escriuen així: “de l’Esperit Sant i de nosaltres” (cf. At 15,28) ha sortit això, l’Esperit Sant amb nosaltres, així actuen sempre els Apòstols. Junts, sense dividir-se, malgrat que tinguessin sensibilitats i parers diferents, escolten l’Esperit. I els ensenya una cosa, que avui encara és vàlida: tota tradició religiosa és útil si facilita la trobada amb Jesús, tota tradició religiosa és útil si facilita la trobada amb Jesús. Podríem dir que la històrica decisió del primer Concili, del qual nosaltres ens en beneficiem, va ser moguda per un principi, el principi de l’anunci: a l’Església tot s’ha d’ajustar a les exigències de l’anunci de l’Evangeli; no a les opinions dels conservadors o dels progressistes, sinó al fet que Jesús arribi a la vida de la gent. Per això, cada elecció, cada ús, cada estructura, cada tradició s’ha de valorar en la mesura que afavoreixin l’anunci de Crist. Quan es troben decisions a l’Església, per exemple divisions ideològiques: “Jo soc conservador perquè… jo soc progressista perquè…”. Però on és l’Esperit Sant? Tingueu en compte que l’Evangeli no és una idea, l’Evangeli no és una ideologia: l’Evangeli és un anunci que toca el cor i et fa canviar el cor, sinó si tu et tanques en una idea, en una ideologia tant de dreta, com d’esquerra o de centre, tu estàs fent de l’Evangeli un partit polític, una ideologia, un club de gent. L’Evangeli sempre et dona aquesta llibertat de l’Esperit que actua en tu i et fa anar endavant. I com n’és de necessari avui agafar la llibertat de l’Evangeli i deixar-se portar endavant per l’Esperit!

Així l’Esperit il·lumina el camí de l’Església, sempre. De fet, no és només la llum dels cors, és la llum que orienta l’Església: aclareix, ajuda a distingir, ajuda a discernir. Per això cal invocar-lo sovint; fem-ho també avui, a l’inici de la Quaresma. Perquè, com a Església, puguem tenir temps i espais ben definits, comunitats, instituts i moviments ben organitzats; però, sense l’Esperit, tot queda sense ànima. No n’hi ha prou amb l’organització: és l’Esperit qui dona vida a l’Església. L’Església, si no li prega i no l’invoca, es tanca en ella mateixa, en debats estèrils i esgotadors, en polaritzacions esgotadores, mentre la flama de la missió s’apaga. És molt trist veure l’Església com si fos un parlament; no, l’Església és una altra cosa. L’Església és la comunitat d’homes i dones que creuen i anuncien Jesucrist, però moguts per l’Esperit Sant, no per les seves pròpies raons. Sí, s’utilitza la raó, però ve l’Esperit a il·luminar-la i a moure-la. L’Esperit ens fa sortir, ens empeny a anunciar la fe per confirmar-nos en la fe, ens empeny a anar en missió per retrobar qui som. Per això l’Apòstol Pau recomana: «No apagueu l’Esperit» (1 Ts 5,19), no apagueu l’Esperit. Preguem sovint a l’Esperit, invoquem-lo, demanem-li cada dia que encengui en nosaltres la seva llum. Fem-ho abans de cada reunió, per convertir-nos en apòstols de Jesús amb les persones que trobarem. No apagueu l’Esperit en les comunitats cristianes ni dins de cadascun de nosaltres.

Estimats germans i germanes, marxem i reiniciem el camí, com Església, de l’Esperit Sant. «Sens dubte és important que en les nostres planificacions pastorals es parteixi de les enquestes sociològiques, de les anàlisis, de la llista de les dificultats, de la llista d’expectatives i de queixes. Però és molt més important partir de les experiències de l’Esperit: aquest és el veritable punt de partida. I, per tant, cal buscar-los, enumerar-los, estudiar-los i interpretar-los. És un principi fonamental que, en la vida espiritual s’anomena primacia del consol sobre la desolació. Primer hi ha l’Esperit que consola, reanima, il·lumina, mou; després vindran també la desolació, el sofriment, la foscor, però el principi per regular-se en la foscor és la llum de l’Esperit» (C.M. Martini, Evangelitzar en el consol de l’Esperit, 25 setembre 1997). Aquest és el principi per regular-se en les coses que no s’entenen, en les confusions, fins i tot en moltes situacions fosques, és important. Intentem preguntar-nos si ens obrim a aquesta llum, si li donem espai: jo invoco l’Esperit? Que cadascú respongui dintre seu. Quants de nosaltres preguem a l’Esperit? “No, pare, jo prego a la Mare de Déu, prego als Sants, prego a Jesús, de vegades reso el Pare Nostre, prego al Pare” – “I l’Esperit? Tu no reses a l’Esperit, que és qui et fa moure el cor, que et porta endavant, et porta el consol, et porta endavant el desig d’evangelitzar i de fer missió?”. Us deixo aquesta pregunta: prego a l’Esperit Sant? Em deixo orientar per Ell, que em convida a no tancar-me a portar Jesús, a donar testimoni de la primacia del consol de Déu sobre la desolació del món? Que la Mare de Déu que ho va entendre bé ens ho faci entendre.

Traducció: Josep M. Torrents

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.