Vés al contingut
papa-francesc-evangeli
Fotografia: Vatican News.

Audiència General 12 d’abril 2023

Catequesi. La passió per l’evangelització: el zel apostòlic del creient.

10. Testimoni: Sant Pau. 2

Estimats germans i germanes, bon dia!

Després d’haver vist, fa dues setmanes, el zel personal de Sant Pau per l’Evangeli, avui podem reflexionar més profundament sobre el zel evangèlic tal com ell mateix en parla i el descriu en algunes de les seves cartes.

En virtut de la seva pròpia experiència, Pau no ignora el perill d’un zel distorsionat, orientat en una direcció equivocada; ell mateix havia caigut en aquest perill abans de la caiguda providencial al camí de Damasc. De vegades hem de fer front a una precipitació mal orientada, implacable en el compliment de normes purament humanes i obsoletes per a la comunitat cristiana. «Aquests – escriu l’Apòstol – són bondadosos amb vosaltres, però no honrats» (Gal 4,17).

No podem ignorar la sol·licitud amb què alguns es dediquen a ocupacions equivocades fins i tot en la mateixa comunitat cristiana; es pot presumir d’un fals zel evangèlic mentre en realitat es persegueix la vanaglòria o les mateixes conviccions o una mica d’amor propi.

Per això ens preguntem: quines són les característiques del veritable zel evangèlic segons Pau? Em sembla útil per això el text que hem escoltat al principi, una llista d’“armes” que l’Apòstol indica per a la batalla espiritual. Entre aquestes hi ha la disposició a propagar l’Evangeli, traduïda per alguns com “zel” – aquesta persona és una persona zelosa per presentar aquestes idees, aquestes coses –, i anomenada com una “sabata”. Per què? Com és que l’impuls de l’Evangeli està connectat amb el que et poses als peus? Aquesta metàfora reprèn un text del profeta Isaïes, que diu així: «Que bells són a les muntanyes / els peus del missatger que anuncia la pau, / del missatger de bones notícies que anuncia la salvació, / que diu a Sió: “Regna el teu Déu”» (52,7).

També aquí trobem la referència als peus d’un missatger de bones notícies. Per què? Perquè qui va a anunciar s’ha de moure, ha de caminar! Però també observem que Pau, en aquell text, parla de la sabata com a part d’una armadura, segons l’analogia de l’equipament d’un soldat que va a la batalla: en els combats era fonamental tenir estabilitat de suport, per evitar les insídies del terreny, perquè sovint l’adversari escampava trampes pel camp de batalla, i per tenir la força necessària per córrer i moure’s en la direcció correcta. Per això, la sabata és per córrer i evitar totes aquestes coses de l’adversari.

El zel evangèlic és el suport en què es basa l’anunci, i els pregoners són una mica com els peus del cos de Crist que és l’Església. No hi ha anunci sense moviment, sense “sortida”, sense iniciativa. Això vol dir que no hi ha cristià sense si no estàs caminant, no hi ha cristià si no hi ha camí, si el cristià no surt de si mateix per posar-se en marxa i portar un anunci. No hi ha anunci sense moviment, sense camí. No s’anuncia l’Evangeli estan parats, tancat en un despatx, davant d’un escriptori o davant d’un ordinador discutint com “lleons al teclat” i substituint la creativitat de l’anunci amb el copia-i-enganxa d’idees aquí i allà. L’Evangeli s’anuncia movent-se, caminant, anant.

La paraula usada per Pau, per indicar el calçat de qui porta l’Evangeli, és una paraula grega que expressa promptitud, preparació, dinamisme. És el contrari de la desídia, incompatible amb l’amor. De fet, en un altre lloc Pau diu: «No sigueu mandrosos en el zel; en canvi, sigueu fervents en l’esperit, serviu el Senyor» (Rm 12,11). Aquesta actitud era la que es demanava en el Llibre de l’Èxode per celebrar el sacrifici de l’alliberament pasqual: «Així és com el menjareu: amb el cos cenyit, les sandàlies als peus, el bastó a la mà; el menjareu ràpidament. És la Pasqua del Senyor! Aquella nit passaré» (12,11-12a).

Un anunciador està a punt per marxar, i sap que el Senyor passa de manera sorprenent; ha d’estar lliure de traves i predisposat a una acció inesperada i nova: preparat per a les sorpreses. Qui anuncia l’Evangeli no es pot fossilitzar en gàbies de versemblança o en el “sempre s’ha fet així”, sinó que ha d’estar disposat a seguir una saviesa que no és d’aquest món, com diu Pau parlant de sí mateix: «La meva paraula i la meva predicació no es basaran en discursos persuasius de saviesa, sinó en la manifestació de l’Esperit i del seu poder, perquè la vostra fe no es basi en la saviesa humana, sinó en el poder de Déu» (1 Cor 2,4-5).

Vet aquí, germans i germanes: és important tenir aquesta actitud davant la novetat de l’Evangeli, aquesta actitud que és un impuls, un prendre la iniciativa, un primer pas. És un no deixar que s’escapin les ocasions per promoure l’anunci de l’Evangeli de pau, aquella pau que Crist sap donar més i millor que com la dona el món. I per això us exhorto a ser evangelitzadors que es mouen, sense por, que van endavant per portar la bellesa de Jesús, per portar la novetat de Jesús que ho canvia tot. “Sí, Pare, canvia el calendari, perquè ara nosaltres comptem els anys abans de Jesús …” – “Però també, canvia el cor: i tu estàs disposat a deixar que Jesús et canviï el cor? O tu est un cristià tebi, que no es mou? Pensa una mica: tu ets un entusiasta de Jesús, segueixes endavant? Pensa una mica’…

Traducció: Josep M. Torrents.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.