Papa Francesc: “S'anuncia més mostrant Jesús que parlant d'ell”

Audiència General 15 de febrer 2023

Catequesi 4. El primer apostolat

Estimats germans i germanes, bon dia!

Continuem les nostres catequesis; el tema que hem triat és: “La passió per evangelitzar, el zel apostòlic”. Perquè evangelitzar no és dir: “Mira, bla, bla, bla” i res més; és una passió que ho implica tot: la ment, el cor, les mans, anar … Tot. Tota la persona està implicada en la proclamació de l’Evangeli, i per això parlem de passió per evangelitzar. Després d’haver vist en Jesús el model i el mestre de l’anunci, passem avui als primers deixebles, què van fer els deixebles. L’Evangeli diu que Jesús «va fer que dotze d’ells – que va anomenar apòstols –, estiguessin amb Ell i fossin enviats a predicar» (Mc 3,14), dues coses: perquè fossin amb Ell i per enviar-los a predicar. És un aspecte que sembla contradictori: els crida perquè estiguin amb Ell i perquè vagin a predicar. S’hauria de dir: o una cosa o l’altra, o quedar-se o anar. En canvi, no: per a Jesús no hi ha marxa sense quedar-se i no hi ha quedar-se sense anar. No és fàcil d’entendre això, però és així. Mirem d’entendre una mica quin és el sentit amb què Jesús diu aquestes coses.

En primer lloc, no es pot anar sense quedar-se: abans d’enviar els deixebles en missió, Crist – diu l’Evangeli – els “crida cap a Ell” (cf. Mt 10,1). L’anunci neix de la trobada amb el Senyor; tota activitat cristiana, especialment la missió, comença així. No s’aprèn en una acadèmia: no! Comença amb la trobada amb el Senyor. Donar-ne testimoni, de fet, significa irradiar-lo; però si no rebem la seva llum, estarem apagats; si no el tractem sovint, ens portarem nosaltres mateixos en lloc de portar-lo a Ell – em porto a mi i no a Ells –, i tot serà inútil. Per tant, només la persona que està amb Ell pot portar l’Evangeli de Jesús. Qui no està amb Ell no pot portar l’Evangeli. Portarà idees, però no l’Evangeli. Igualment, però, no hi ha quedar-se sense marxar. De fet, seguir Crist no és un fet íntim: sense anunci, sense servei, sense missió la relació amb Jesús no creix. Observem que en l’Evangeli el Senyor envia els deixebles abans d’haver completat la seva preparació: poc després d’haver-los cridat, ja els envia! Això vol dir que l’experiència de la missió forma part de la formació cristiana. Recordem doncs aquests dos moments constitutius per a cada deixeble: estar amb Jesús i caminar, enviats per Jesús.

Cridant els deixebles a si mateix i abans d’enviar-los, Crist els adreça un discurs, com a “discurs missioner” – així s’anomena en l’Evangeli. Es troba en el capítol 10 de l’Evangeli de Mateu i és com la “constitució” de l’anunci. D’aquell discurs, que us aconsello de llegir avui – és només una petita pàgina de l’Evangeli –, en trec tres aspectes: per què anunciar, què proclamar i com proclamar.

Per què anunciar. La motivació la trobem en cinc paraules de Jesús, que ens serà bo de recordar: «Ho has rebut de franc, dona-ho de franc» (v. 8). Són cinc paraules. Però per què anunciar? Perquè ho he rebut de franc, jo també ho haig de donar de franc. L’anunci no parteix de nosaltres, sinó de la bellesa de tot el que hem rebut gratuïtament, sense cap mèrit: trobar Jesús, conèixer-lo, descobrir que som estimats i salvats. És un do tan gran que no ens el podem guardar per a nosaltres mateixos, sentim la necessitat de difondre’l; però de la mateixa manera, és a dir gratuïtament. En altres paraules: tenim un do, per tant, estem cridats a donar-nos; hem rebut un do i la nostra vocació és fer-nos a nosaltres do per als altres; hi ha en nosaltres l’alegria de ser fills de Déu, que hem de compartir amb els germans i germanes que encara no la coneixen! Aquest és el motiu de l’anunci. Anar i portar l’alegria del que hem rebut.

Segon: què, hem d’anunciar? Jesús diu: «Prediqueu, dient que el regne dels cels és a prop» (v. 7). Això és el que cal dir, en primer lloc, i sempre: Déu és a prop. Però, no us oblideu mai d’això: Déu ha estat sempre a prop del poble, Ell mateix ho va dir a la gent. Va dir: “Mireu, quin Déu és a prop dels Pobles com jo soc a prop vostre?”. La proximitat és una de les coses més importants de Déu. Hi ha tres coses importants: proximitat, misericòrdia i tendresa. No oblideu: qui és Déu? El Proper, el Tendre, el Misericordiós. Aquesta és la realitat de Déu. Nosaltres, predicant, sovint convidem a la gent a fer alguna cosa, i això està bé; però no oblidem que el missatge principal és que Ell és a prop: proximitat, misericòrdia i tendresa. Acollir l’amor de Déu és més difícil perquè nosaltres volem estar sempre al centre, nosaltres volem ser protagonistes, tenim més ganes de fer que de deixar-nos modelar, de parlar que d’escoltar. Però, si posem al primer lloc el que fem, els protagonistes serem encara nosaltres. En canvi, l’anunci ha de donar el primer lloc a Déu: donar la prioritat a Déu, Déu al primer lloc, i donar als altres l’oportunitat d’acollir-lo, d’adonar-se que és a prop. I jo, al darrere.

Tercer punt: com anunciar. És l’aspecte en el qual Jesús s’allarga més: com anunciar, quin és el mètode, quin ha de ser el llenguatge per proclamar; és significatiu: ens diu quina és la manera, l’estil essencial del testimoni. El testimoni no porta només la ment a dir alguna cosa, les idees: no. Ho abasta tot, ment, cor, mans, tot, els tres llenguatges de la persona: el llenguatge del pensament, el llenguatge de l’afecte i el llenguatge de l’obra. Els tres llenguatges. No es pot evangelitzar amb la ment o només amb el cor o només amb les mans. Ho implica tot. I, en l’estil, l’important és el testimoni, com vol Jesús: «Jo us envio com ovelles enmig dels llops» (v. 16). No ens demana saber enfrontar-nos als llops, és a dir ser capaços d’argumentar, lluitar i defensar-nos: no. Nosaltres pensaríem així: ens tornem rellevants, nombrosos, prestigiosos i el món ens escoltarà i ens respectarà i vencerem els llops: no, no és així. No, us envio com ovelles, com anyells – això és l’important. Si tu no vols ser ovella, el Senyor no et defensarà dels llops. Organitza’t com puguis. Però si tu ets ovella, estigues convençut que el Senyor et defensarà dels llops. Sigueu humils. Ens demana que siguem així, que siguem mansos i amb ganes de ser innocents, que estiguem disposats al sacrifici; això representa l’ovella: mansuetud, innocència, dedicació, tendresa. I Ell, el Pastor, reconeixerà els seus anyells i els protegirà dels llops. En canvi, els anyells disfressats de llops són desemmascarats i fets trossos. Un Pare de l’Església escrivia: «Mentre siguem anyells, vencerem i, encara que estiguem rodejats de nombrosos llops, els podrem vèncer. Però si ens tornem llops serem vençuts, perquè estarem privats de l’ajut del pastor. Ell no alimenta llops, sinó anyells» (St. Joan Crisòstom, Homilia 33 sobre l’Evangeli de Mateu). Si jo vull ser del Senyor, he de deixar que Ell sigui el meu pastor i Ell no és pastor de llops, és pastor d’anyells, mansos, humils, benignes amb el Senyor.

Encara sobre com anunciar, crida l’atenció que Jesús, en comptes de prescriure què cal portar en una missió, diu què cal no portar. De vegades es veu algun apòstol, algú que es mou, algun cristià que diu que és apòstol i que ha donat la vida al Senyor, i porta molt equipatge: però això no és del Senyor, el Senyor et fa lleuger d’equipatge i diu què és el que no has de portar: «No porteu or ni plata ni diners als vostres cinturons, ni bossa de viatge, ni dues túniques, ni sandàlies, ni bastó» (vv. 9-10). No porteu res. Diu que no ens hem de recolzar en certeses materials, hem d’anar pel món sense mundanitat. Això és el que cal dir: vaig al món no amb l’estil del món, no amb els valors del món, no amb la mundanitat – que per a l’Església, caure en la mundanitat és el pitjor que pot succeir. Vaig amb senzillesa. Així s’anuncia: mostrant Jesús més que parlant de Jesús. I com mostrem Jesús? Amb el nostre testimoni. I, finalment, anant junts, en comunitat: el Senyor envia tots els deixebles, però ningú no va sol. L’Església apostòlica és totalment missionera i en la missió troba la seva unitat. Per tant: anar mansos i bons com els anyells, sense mundanitat, i anar junts. Aquí rau la clau de l’anunci, aquesta és la clau de l’èxit de l’evangelització. Acollim aquestes invitacions de Jesús: que les seves paraules siguin el nostre punt de referència.

Traducció: Josep M. Torrents