Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta 11 de maig de 2013
L’homilia del papa s’ha centrat en l’Evangeli del dia, on Jesús diu: “Tot allò que demanareu al Pare en nom meu, Ell us ho concedirà”. “Hi una novetat aquí – ha explicat Francesc -, alguna cosa canvia: es tracta d’una novetat en la pregària. El Pare ens ho donarà tot, però sempre en el nom de Jesús”. El Senyor ascendeix al Pare, entra “en el Santuari del cel”, obre les portes i les deixa obertes perquè “Ell mateix és la porta” i intercedeix per nosaltres”, “fins a la fi del món”, com un sacerdot.
“Ell prega per nosaltres davant del Pare. A mi sempre m’ha agradat, això. Jesús, en la seva resurrecció, va tenir un cos bellíssim: les llagues de la flageŀlació, de les espines, van desaparèixer. Totes. Els morats dels cops van desaparèixer. Però Ell va voler mantenir sempre les llagues, i aquestes llagues són precisament la seva pregària d’intercessió al Pare: ‘Però... mira... aquesta persona et demana en nom meu, mira!’. És aquesta la novetat de què ens parla Jesús. Ens dóna aquesta novetat: confiem en la seva passió, confiem en la seva victòria sobre la mort, confiem en les seves llagues. Ell és el sacerdot i aquest és el sacrifici: les seves llagues. I això ens dóna confiança, oi? Ens dóna el coratge de pregar”.
Moltes vegades ens avorrim en la pregària – ha observat el papa. I ha afegit que la pregària no és demanar això o allò, sinó “la intercessió de Jesús, que mostra les seves llagues al Pare”.
“La pregària cap al Pare en nom de Jesús ens fa sortir de nosaltres mateixos. La pregària que ens avorreix es troba sempre dins nostre, com una idea que va i ve. Però la veritable pregària és sortir de nosaltres mateixos cap al Pare en nom de Jesús, és un èxode de nosaltres mateixos”.
Però com “podem reconèixer les llagues de Jesús al cel? On és l’escola on s’aprenen a conèixer les llagues de Jesús, aquestes llagues sacerdotals, d’intercessió? Hi ha un altre èxode de nosaltres mateixos cap a les llagues dels nostres germans: de les nostres germanes i dels nostres germans necessitats”.
“Si no aconseguim sortir de nosaltres mateixos cap al germà necessitat, cap al malalt, l’ignorant, el pobre, l’explotat, si no aconseguim fer aquesta sortida de nosaltres mateixos cap a aquelles llagues, mai no aprendrem la llibertat que ens porta a l’altra sortida de nosaltres mateixos, cap a les llagues de Jesús. Hi ha dues sortides de nosaltres mateixos: una cap a les llagues de Jesús, l’altra cap a les llagues dels nostres germans i germanes. I aquest és el camí que vol Jesús en la nostra pregària”.
“És aquesta la nova manera de pregar: amb la confiança, el coratge que ens dóna saber que Jesús és davant del Pare mostrant-li les seves llagues, però també amb la humilitat dels qui van a conèixer, a trobar les llagues de Jesús en els seus germans necessitats” que “porten encara la Creu i que encara no han vençut, com va vèncer Jesús”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.