A la festa de l'Exaltació de la Creu, en l'homilia, el Papa adverteix de dues temptacions espirituals davant de la creu de Crist: una és pensar en un Crist sense creu, és a dir fer-ne "un director espiritual" i l'altra , el d'una creu sense Crist, és a dir viure sense esperança en una espècie de "masoquisme" espiritual.
El centre de la reflexió del Papa ha estat "el misteri d 'amor", constituït per la Creu. La litúrgia en parla com d’un arbre, noble i fidel. Francesc fa evident que no sempre és fàcil entendre la creu. "Només amb la contemplació s’entra en aquest misteri d'amor", afirma. I Jesús quan vol explicar-ho a Nicodem, com ho recorda l'Evangeli d'avui, utilitza dos verbs "pujar" i "baixar": "Jesús baixa del cel per portar-nos a tots a pujar al cel". "Això – reitera el Papa - és el misteri de la creu". En la primera lectura per explicar-ho sant Pau diu, de fet, que Jesús "es va humiliar ell mateix", fent-se obedient fins a la mort de creu:
"Aquest és la baixada de Jesús: fins a baix de tot, a la humiliació, es va fer no-res a si mateix per amor, i per això Déu l'ha exalçat i la fet pujar. Només si reeixim a entendre aquesta baixada fins a la fi, podem comprendre la salvació que ens ofereix aquest misteri d'amor".
Tanmateix, no és fàcil, fa notar Francesc, perquè sempre hi ha temptacions de considerar una meitat i no l'altra. Tant és així que sant Paul va dir als Gàlates una paraula forta "quan van caure a la temptació de no entrar en el misteri de l'amor sinó d’ explicar-lo". Com la serpent havia seduït Eva i en el desert havia enverinat els israelites, i així van estar seduïts "per la il·lusió d'un Crist sense creu o una creu sense Crist". "Aquestes són les dues temptacions" sobre les quals s’apuntala el Papa Francesc. La primera és, per tant, la d'un Crist sense creu, és a dir, de fer-ne "un director espiritual", que et fa tirar endavant tranquil:
"Un Crist sense creu que no és el Senyor: és un mestre, res més. És allò que, sense saber-ho, potser estava buscant Nicodem. És una de les temptacions. Sí, Jesús que bo és el mestre, però ... sense una creu, Jesús. Qui us ha seduït amb aquesta imatge? L’enuig de Pau. Presentat Jesucrist però no crucificat. L'altra temptació és la creu sense Crist, l'angoixa de romandre, abaixat, amb el pes del pecat, sense esperança. És una mena de "masoquisme" espiritual. Només la creu, però sense esperança, sense Crist".
La creu sense Crist seria, però "un misteri de tragèdia", diu, com les tragèdies paganes:
"Però la creu és un misteri d'amor, la creu és fidel, la creu és noble. Avui podem dedicar uns minuts a preguntar-nos: el Crist crucificat, per mi és misteri d'amor? Jo segueixo Jesús sense creu, un director que omple de consol, de bons consells? Seguiu la creu sense Jesús, sempre lamentant-me, amb aquest "masoquisme" de l'esperit? Em deixo potar per aquest misteri de l`abaixament, anorreament total i l'exalçament del Senyor? ".
I el Papa va concloure expressant l'esperança que el Senyor doni la gràcia "no dic d’entendre, sinó d’entrar" en aquest misteri d'amor": és a dir, amb el cor, amb la ment, amb el cos, amb tot, entendrem alguna cosa".
Traducció per Pere Prat Serra
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.