"Jesús es va humiliar, es va negar, per salvar-nos"

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 15 de març de 2016

Si volem conèixer “la història d’amor” que Déu té per a nosaltres és necessari guardar el Crucifix, sobre el qual hi ha un Déu que “s’ha despullat de la divinitat”, “s’ha embrutat” de pecat per salvar als homes. És aquesta l’afirmació del papa Francesc durant l’homilia de la Missa matinal celebrada a la casa de Santa Marta.

La història de salvació que és explicada a la Bíblia té a veure amb un animal: el primer que és nombrat en el Gènesi i l’últim en ser-ho en l’Apocalipsi: la serp. Un animal que, en l’Escriptura, és un símbol potent de condemna i misteriosament –afirma el papa– de redempció.

El misteri de la serp

Per explicar-ho, el papa Francesc enllaça la Lectura del Llibre dels Nombres i els versets de l’Evangeli de Joan. La primera fa referència el cèlebre pas del poble d’Israel que, cansat de vagar pel desert amb poc menjar, malparla contra Déu i contra Moisés. També aquí són –per dues vegades- protagonistes les serps. Les primeres són enviades des del cel contra el poble infidel, que provoquen por i mort fins que la gent implori a Moisés i demani perdó. I la segona vegada, el singular rèptil que –arribats a aquest punt- entra en escena:

“Déu diu a Moisès: “fes una serp i posa-la sobre una asta (una serp de bronze). Qualsevol que hagi sigut mossegat i la miri, es mantindrà en vida”. És el misteri: el Senyor no fa morir a les serps, les deixa. Però si alguna d’aquestes fa mal a una persona, que miri la serp de bronze i se salvarà. Enalteix la serp.

La salvació està a dalt

El verb “enaltir” està, per contra, al centre de la dura confrontació entre Crist i els fariseus descrits a l’Evangeli. Arribats a un cert punt, Jesús afirma: “Quan hagin enaltit al Fill de l’home, aleshores coneixereu qui sóc Jo”. Sobretot –remarca Francesc– “Jo sóc” també és el nom que Déu havia donat de Sí mateix a Moisès per què ho comuniqués als israelites. Després -continua el papa-, és aquesta l’expressió que torna: “Enaltir el Fill de l’home...”

La serp, símbol del pecat. La serp que mata, però també una serp que salva. I aquest és el Misteri del Crist. Pau, parlant sobre aquest mateix Misteri, diu que Jesús es va buidar ell mateix, es va humiliar, es va negar per salvar-nos. És encara més fort: “S’ha fet pecat...” Fent ús d’aquest símbol: “s’ha fet serp”. Aquest és el missatge profètic d’aquesta Lectura d’avui. El Fill de l’home, que com una serp, “fet pecat”, esdevé enaltit per salvar-nos.

L’aniquilament de Déu

Aquesta –diu el papa– “és la història de la nostra redempció, aquesta és la història de l’amor de Déu. Si nosaltres volem conèixer l’amor de Déu, guardem un Crucifix: un home torturat”; un Déu buidat de la seva divinitat”, “embrutat” pel pecat. Però un Déu que –finalitza– aniquilant-se destrueix per sempre el veritable nom del mal, aquell que l’Apocalipsi nomena “la serp antiga”.

“El pecat és l’obra de Satanàs i Jesús “fent-se pecat” ens enalteix a tots nosaltres. El Crucifix no és un ornament, no és una obra d’art, amb moltes pedres precioses, com se’ns han venut: el Crucifix és el Misteri de “l’aniquilament” de Déu, per amor. I aquella serp que profetitza en el desert la salvació: enaltida i aquell que la mira bé esdevé guarit. I això no ha esta fet amb la vareta màgica d’un Déu que fa les coses: no! Ha estat fet amb el patiment del Fill de l’home, amb el patiment de Jesús Crist”.

Traducció: Paloma Llorente –CatalunyaReligió