"De l’estil de vida tebi a l’anunci de joia de Jesús"

Hi ha moltes persones que han estat perseguides per haver denunciat actituds de mundanitat: l’esperit maligne prefereix una Església sense riscos i tèbia. Així ho afirma el Papa Francesc a l’homilia d’avui a la Missa matinal a Casa Santa Marta. A dos anys de la beatificació, el Papa recorda monsenyor Oscar Romero, arquebisbe de San Salvador, assassinat pels esquadrons de la mort relacionats amb el règim militar per haver denunciat la violència contra els pobres. El servei de Debora Donnini:

Cal passar d’un estil de vida tebi a l’anunci de joia de Jesús. És exhortació del Papa Francesc que a l’homilia repassa el capítol 16è dels Actes dels Apòstols. On s’explica Pau i Siles a Filipos. Aquí una esclava que practicava l'endevinació comença a seguir-los i, cridant, els anomena «serfs de Déu». Era una lloança però Pau sabent que aquesta dona estava posseïda per un esperit maligne, un dia, enfadat, va expulsar l’esperit. Pau -apunta el Papa Francesc- va entendre que «aquella no era la manera de fer per a convertir aquella ciutat, per què tot es mantenia tranquil». Tots acceptaven la doctrina. Però no es produïen les conversions.

Tanta gent ha estat perseguida per haver dit la veritat

Això es repeteix a la història de la salvació: quan el poble de Déu estava tranquil, no s’arriscava ni es servia -no «em refereixo al ídols» - sinó «a la mundanitat», explica Francesc. Aleshores el Senyor enviava els profetes que eren perseguits «perquè incomodaven», tal com va passar a Pau: va entendre l’engany i va fer fora l’esperit que, malgrat que deia la veritat -és a dir, que ell i Siles eren homes de Déu- era «un esperit tebi, que feia l’Església tèbia». «A l’Església -afirma- quan algú denuncia les maneres de mundanitat és vist amb mals ulls, així no anem bé, millor que se’n allunyi»:

«Jo recordo a la meva terra, tants, tants homes i dones, consagrats bons, no ideòlegs, que deien: «No, l’Església de Jesús és així...» - «Aquest és comunista, fora!», i el feien fora, el perseguien. Pensem en el beat Romero, oi? En el que li va passar per dir la veritat. I tants, tants al llarg de la història de l’Església, però també aquí a Europa. Perquè? Per què l’esperit maligne prefereix una Església tranquil·la sense riscos, una Església de negocis, una Església acomodada, tèbia».

L’esperit maligne entra sempre per les butxaques

Al capítol 16è dels Actes s’explica que els patrons de l’esclava es van enrabiar: van perdre l’esperança de guanyar diners per què la dona ja no podia endevinar. El Papa subratlla, de fet, que «l’esperit maligne entra sempre per les butxaques». «Quan l’Església és tèbia, tranquil·la, tota organitzada, no existeixen els problemes, fixeu-vos on hi ha els negocis», diu Francesc.

Passar de l’estil de vida tebi a l’anunci joiós de Jesús

Més enllà dels «diners» hi ha una altra paraula sobre la qual s’atura el Papa a la seva homilia, i és «joia». Pau i Siles són portats pels patrons de l’esclava davant els magistrats que ordenen que siguin fuetejats i portats a la presó. El carceller els porta a la part més profunda de la presó, tal com explica el capítol 16è de la Litúrgia d’avui. Pau i Siles lloaven Déu. Cap a la mitjanit es va sentir un fort moviment de terratrèmol i es van obrir totes les portes de les cel·les. El carceller estava a punt de treure’s la vida per què l'haguéssim matat si els presoners s’haguessin escapat però Pau l'encoratja a no deixar-se fer mal per què -diu- «tots som aquí». Aleshores el carceller demana explicacions i es converteix. Els renta les ferides, es fa batejar i -tal com diu la Primera Lectura- «queda ple de joia»:

«Aquest és el camí de la nostra conversió quotidiana: passar d’un estat de vida mundà, tranquil i sense riscos, catòlic, sí, sí, però que és tebi, a un estat de vida que és el de l’anunci de Jesucrist, a la joia de l’anunci de Crist. Passar d’una religiositat que es fixa massa en els guanys, a la fe i a la proclamació: «Jesús és el Senyor».

Aquest és el miracle que fa l’Esperit Sant. El Papa exhorta doncs a llegir el capítol 16è dels Actes per veure com el Senyor «amb els seus martiris» fa anar endavant l’Església:

L’Església no ha de tenir por d’anunciar Jesús i desfer-se dels ídols

«Una Església sense martiris dona confiança; una Església que no arrisca dona confiança; una Església que té por d’anunciar Jesucrist i de desfer-se dels dimonis, dels ídols, l’altre senyor, que té els diners, no és l’Església de Jesús. A la pregària hem demanat la gràcia i hem donat les gràcies al Senyor per la renovada joventut. Aquesta Església de Filipos ha estat renovada i esdevé una Església jove. Que tots nosaltres tinguem això: una renovada joventut, una conversió de la manera de viure tèbia a l’anunci de joia que Jesús és el Senyor».

Traducció per Mònica Mor