Vés al contingut

Audiència General 15 de gener 2020

Catequesi sobre els Fets dels Apòstols

Estimats germans i germanes, bon dia!

Acabem avui la catequesi sobre els Fets dels Apòstols, amb l’última etapa missionera de Sant Pau: és a dir Roma (cf. At 28,14).

El viatge de Pau, que va ser el viatge de l’Evangeli, és la prova que els camins dels homes, si es viuen amb fe, poden convertir-se en un espai de trànsit de la salvació de Déu, a través de la Paraula de la fe que és un llevat actiu en la història, capaç de transformar les situacions i d’obrir camins sempre nous.

Amb l’arribada de Pau al cor de l’Imperi s’acaba la història dels Fets dels Apòstols, que no s’acaba amb el martiri de Pau, sinó amb la sembra abundant de la Paraula. El final de la narració de Lluc, centrada en el viatge de l’Evangeli pel món, conté i resumeix tot el dinamisme de la Paraula de Déu, Paraula imparable que vol córrer per comunicar la salvació a tothom.

A Roma, Pau es troba en primer lloc amb els seus germans en Crist, que l’acullen i li donen ànims (cf. At 28,15) i l’afectuosa hospitalitat amb què el reben fa pensar que la seva arribada havia estat molt esperada i desitjada. Aleshores se li va permetre viure pel seu compte sota custòdia militar, és a dir amb un soldat que el vigilava, estava en arrest domiciliari. Malgrat la seva condició de presoner, Pau es va reunir amb els jueus importants per explicar-los per què es va veure obligat a apel·lar al Cèsar i per parlar-los del regne de Déu. Mira de convèncer-los sobre Jesús, partint de les Escriptures i mostrant-los la continuïtat entre la novetat de Crist i «l’esperança d’Israel» (At 28,20). Pau es reconeix profundament jueu i veu en l’Evangeli que predica, és a dir en l’anunci de Crist mort i ressuscitat, el compliment de les promeses fetes al poble elegit.

Després d’aquesta primera trobada informal que troba els jueus amb una bona disposició, n’hi ha una de més oficial durant la qual, al llarg d’un dia, Pau anuncia el regne de Déu i mira d’obrir els seus interlocutors a la fe en Jesús, a partir «de la llei de Moisès i dels Profetes» (At 28,23). Atès que tothom no està convençut, denuncia l’enduriment de cor del poble de Déu, la causa de la seva condemna (cf. Is 6,9-10), i celebra amb passió la salvació de les nacions que es mostren sensibles a Déu i capaces d’escoltar la Paraula de l’Evangeli de la vida (cf. At 28,28).

En aquest punt de la narració, Lluc acaba la seva obra mostrant-nos no la mort de Pau sinó el dinamisme de la seva predicació, d’una Paraula que «no està encadenada» (2Tm 2,9) – Pau no té la llibertat de moure’s però és lliure de parlar perquè la Paraula no està encadenada - és una Paraula disposada a deixar-se sembrar a mans plenes per l’Apòstol. Pau ho fa «amb tota franquesa i sense impediments» (At 28,31), en una casa on acull tots els que volen rebre l’anunci del regne de Déu i conèixer Crist. Aquesta casa oberta a tots els cors que busquen és una imatge de l’Església que, encara que sigui perseguida, mal entesa i encadenada, no es cansa d’acollir amb un cor matern tots els homes i dones per anunciar-los l’amor del Pare que s’ha fet visible en Jesús.

Estimats germans i germanes, al final d’aquest recorregut que hem viscut junts seguint el camí de l’Evangeli en el món, que l’Esperit faci reviure en cadascun de nosaltres la crida a ser evangelitzadors valents i alegres. Que ens faci capaços també a nosaltres, com a Pau, d impregnar les nostres llars d’Evangeli i de fer-ne cenacles de fraternitat, on puguem acollir el Crist vivent, que «ens ve a trobar a nosaltres en tots els homes i en tot moment» (cf. II Prefaci d’Advent).

Traducció: Josep M. Torrents

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.