"Donar primacia a Déu és viure una vida al servei dels altres"

Homilia del papa Francesc a la plaça davant del Palau Reial de Caserta
Dissabte, 26 de juliol de 2014

Jesús es va dirigir als que l'escoltaven amb paraules senzilles que tothom podia entendre. També aquesta tarda hem sentit que ens parla en paràboles curtes que fan referència a la vida quotidiana de la gent d'aquell temps. Les similituds del tresor amagat al camp i la perla de gran valor, tenen com a protagonistes un pobre treballador i un ric comerciant. El comerciant tota la seva vida està en recerca d'un objecte de valor, que satisfaci la seva set de bellesa i volta pel món, i sense rendir-se, amb l'esperança de trobar el que busca. L'altre, l'agricultor, mai s'ha allunyat del seu camp i porta a terme el treball de tots els temps, amb la rutina diària habitual. No obstant això, pels dos el resultat final és el mateix: el descobriment d'alguna cosa valuosa, un tresor per l’un, per l'altre una perla de gran valor. Tots dos també estan units per un sentiment comú: la sorpresa i l'alegria d'haver acomplert tot desig. Finalment, cap dels dos no dubta a vendre-ho tot per comprar el tresor que han trobat. A través d'aquestes dues paràboles Jesús ensenya què és el regne del cel, com es troba i com es fa per posseir-lo.

Què és el regne del cel? Jesús no es preocupa d’explicar-ho. L'anuncia des del començament del seu Evangeli: "El Regne del cel és a prop". Avui també és proper entre nosaltres - però mai ho fa veure directament, sinó sempre com el que resulta, en narrar el comportament d'un amo, d'un rei, de les deu verges... Ell prefereix deixar-ho intuir, en paràboles i similituds, manifestant-ne sobretot els efectes, el regne del cel és capaç de canviar el món, com el llevat amagat en la massa; és petit i humil com un gra de mostassa, però que es convertirà en un gran arbre. Les dues paràboles en les que volem reflexionar ens fan entendre que el Regne de Déu és present en la persona mateixa de Jesús, és Ell el tresor amagat, és Ell la perla de gran valor. S'entén així l'alegria de l'agricultor i del mercader: han trobat! És l'alegria de tots nosaltres quan ens trobem amb la proximitat i la presència de Jesús en les nostres vides. Una presència que transforma les nostres vides i ens fa sensibles a les necessitats dels germans; una presència que ens convida a acollir tota altra presència, inclosa la del foraster i la de l'immigrant. És una presència acollidora, és una presència alegre, és una presència fructífera: com ho és el Regne de Déu dins nostre.

Vosaltres podeu preguntar-me: Com és troba el regne de Déu? Cadascú de nosaltres té un recorregut particular, cada un de nosaltres té el seu propi camí en la vida. Per alguns, la trobada amb Jesús és esperada, desitjada, la busca de temps, com es mostra en la paràbola del comerciant que viatja pel món per trobar alguna cosa de valor. Per alguns altres succeeix de sobte, gairebé per casualitat, com en la paràbola del pagès. Això ens recorda que Déu mateix es deixa trobar, per tant, perquè és Ell el primer que vol trobar-se amb nosaltres i en primer lloc busca de trobar-nos: ha vingut per a ser "Déu amb nosaltres." I Jesús està entre nosaltres, Ell està aquí avui. Ell ho ha dit: quan esteu reunits en el meu nom, jo estic enmig de vosaltres. El Senyor està aquí, amb nosaltres, està enmig nostre! És Ell qui ens busca, i ell és el que pot ser trobat fins i tot pels que no el busquen. A vegades es deixa trobar en llocs insòlits i moments inesperats. Quan trobem Jesús quedem fascinats, conquerits, i és una alegria sortir de la nostra manera habitual de vida, de vegades seca i apàtica, per abraçar l'Evangeli, per ser guiats per la nova lògica de l'amor i el servei humil i desinteressat. La Paraula de Jesús, l'Evangeli. Us faig una pregunta, però no vull que contesteu: Quants de vosaltres cada dia llegiu un fragment de l'Evangeli? Però, quants de vosaltres, potser, us afanyeu a acabar el treball per no perdre la telenovel·la... Tenir l'evangeli a les mans, tenir l'evangeli a la taula de nit, tenir l'evangeli a la bossa, l'evangeli de butxaca i obrir-lo per llegir la Paraula de Jesús: així ve el Regne de Déu. El contacte amb la Paraula de Jesús ens apropa al Regne de Déu. Penseu bé: un petit Evangeli sempre a mà, s'obre en un punt a l'atzar i llegir el que diu Jesús, i Jesús hi és.

Què cal fer per posseir el Regne de Déu? En aquest punt, Jesús és molt explícit: no n'hi ha prou amb l'entusiasme, amb l'alegria del descobriment. La perla preciosa del regne ha de precedir tots els altres béns terrenals; cal posar Déu al primer lloc en les nostres vides, preferir-lo a tot. Donar primacia a Déu significa tenir el coratge de dir ‘no’ al mal, ‘no’ a la violència, ‘no’ a l'opressió, ‘no’ al patiment i viure una vida de servei als altres i en favor de la llei i el bé comú. Quan una persona troba Déu, el veritable tresor, abandona un estil de vida egoista i tracta de compartir amb els altres la caritat que ve de Déu. Qui esdevé amic de Déu, estima els seus germans, es compromet a salvaguardar les seves vides i la seva salut, també a respectar el medi ambient i la natura. Jo sé que vosaltres patiu per aquestes coses. Avui quan he arribat, un de vosaltres se m'ha acostat i m'ha dit: Pare, doneu-nos l'esperança. Però no puc donar-vos l'esperança, jo puc dir-vos que on hi és Jesús hi ha l'esperança; on hi ha Jesús s'estimen els germans, es comprometen a cuidar la seva vida i la seva salut, i també a respectar el medi ambient i la natura. Aquesta és l'esperança que mai defrauda, la que dóna Jesús! Això és particularment important en aquesta bonica terra que necessita ser protegida i preservada, requereix que tinguis el coratge de dir no a qualsevol forma de corrupció i de il·legalitat -tots sabem el nom d'aquestes formes de corrupció i de il·legalitat- requereix que tots siguem servidors de la veritat en cada situació i assumir el camí de vida evangèlica, que es manifesta en el do d’un mateix i en l'atenció al pobre i l'exclòs. El Senyor diu: vosaltres feu això i allò altre, a mi no m'importa, m'importa que de l'orfe se'n tingui cura, que se'n tingui de la vídua, que s'escolti l'exclòs, que es conservi la creació. Aquest és el regne de Déu!

Avui és la festa de Santa Anna, m'agrada dir-li l'àvia de Jesús, i avui és un bon dia per fer festa amb les àvies. Quan feia anar l'encenser he vist una cosa molt bonica: l'estàtua de Santa Anna no porta corona, la seva filla, Maria, porta corona. I això és bonic. Santa Anna és la dona que ha preparat la seva filla per esdevenir reina, per esdevenir la reina dels cels i la terra. Ha fet una bona feina a aquesta dona! Santa Anna, patrona de Caserta, ha reunit en aquesta plaça, els diversos components de la comunitat diocesana amb el bisbe i amb la presència d'autoritats civils i representants de diverses realitats socials. M'agradaria animar a tots a viure la festa de la patrona lliures de cap idea preconcebuda, pura expressió de la fe d'un poble que es reconeix família de Déu i enforteix els llaços de germanor i solidaritat. Santa Anna potser ha sentit a la seva filla Maria proclamar les paraules del Magníficat, que Maria certament ha repetit moltes vegades: "derroca els poderosos del soli i exalta els humils, omple de bens els pobres i els rics se'n tornen sense res" (Lc 1,51-53). Ella us ajudarà a buscar l'únic tresor, Jesús, i us ensenyarà a descobrir els criteris del fer de Déu; Ell va capgirar els judicis del món, ve en socors dels pobres i dels petits i omple de béns als humils, que confien en ell la seva existència. Tingueu esperança, l'esperança no defrauda. I m'agrada repetir: no us deixeu robar l'esperança!

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió