Custodiem la nostra esperança?

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 10 de novembre de 2016

En l'Evangeli d’avui, Jesús respon als fariseus que l'hi demanen amb curiositat quan "vindrà el Regne de Déu". "El Regne de Déu -diu el Senyor–ja és enmig vostre". És com una petita llavor que es sembra i creix per si sola, amb el temps. Déu la fa créixer -diu el papa- però sense cridar l'atenció:

"El Regne de Déu no és una religió d'espectacle: sempre estem buscant coses noves, revelacions, missatges... Déu ha parlat en Jesucrist : Aquesta és l'última paraula de Déu. Les altres coses, són com els focs artificials, que t'il·luminen per un moment i després què en queda? No res. No hi ha creixement, no hi ha llum, no hi ha res: un instant. I tantes vegades hem estat temptats per aquesta religió de l’espectacle, de buscar coses estranyes a la revelació, a la benignitat del Regne de Déu que està entre nosaltres i creix. I això no és esperança: és el desig de tenir alguna cosa a mà. La nostra salvació es dóna en l'esperança, l'esperança que té l'home que sembra el blat o la dona que prepara el pa, barrejant el llevat i la farina: l'esperança que creix. Pel contrari, aquesta lluminositat artificial es dóna tota en un moment i després se'n va, com els focs artificials: no serveixen per il·luminar una casa. És un espectacle".

Però què hem de fer -es pregunta el papa- mentre esperem que vingui la plenitud del Regne de Déu? S'ha de "custodiar":

"Custodiar amb paciència. La paciència en el nostre treball, en el nostre sofriment... custodiar com custodia l'home que ha plantat la llavor i vigila que no s’hi facin herbes dolentes a prop d'ella, perquè la planta creixi. Custodiar l'esperança. I aquí hi ha la pregunta que us faig jo a vosaltres, avui: Si el Regne de Déu està en mig nostre, si tots tenim aquesta llavor a dintre, hi tenim l'Esperit Sant, com el mantinc? Com discerneixo, com puc distingir la planta bona del blat de la cugula? El Regne de Déu creix i nosaltres què hem de fer? Custodiar. Créixer en l'esperança, custodiar l'esperança. Perquè en l’esperança hem estat salvats. I aquest és el fil: L'esperança és el fil de la història de la salvació. L'esperança de trobar definitivament el Senyor ".

"El regne de Déu -afirma Francesc- esdevé fort en l'esperança":

"Preguntem-nos a nosaltres mateixos: ‘Jo tinc esperança? O tiro endavant, o tiro endavant com puc i no sé discernir el bé del mal, el gra de la cugula, la llum, la llum suau de l'Esperit Sant de la lluminositat d'aquesta cosa artificial? Interroguem-nos sobre la nostra esperança en aquesta llavor que creix en nosaltres, i com custodiem la nostra esperança. El Regne de Déu està enmig nostre, però nosaltres necessitem amb la quietud, amb el treball, amb el discerniment, custodiem l'esperança d'aquest Regne de Déu que creix, fins al moment en què el Senyor vindrà i tot serà transformat. En un moment: tot! El món, nosaltres, tot. I, com diu Pau als cristians de Tessalònica, en aquellmoment romandrem tots amb Ell".

Traducció: Pere Prat —Catalunya Religió