La titularitat no és el problema

Daniel Innerarity va publicar fa poc més d’un any un article titulat «Nadie es de nadie» relacionat amb la campanya del veto parental. Assenyalava que «hi ha una gran confusió al voltant de la diferència entre el que és públic i el que és privat», ja que «l’escola és un lloc de transició des de l’àmbit del que és familiar cap al món». La família té una paraula a dir com també la té la mateixa societat. Afegia: «En aquestes batalles es posa de manifest que hi ha qui no acaba d’entendre (o potser ho entén massa bé) en què consisteix l’escola i quina és la seva funció, cosa que té molt poc a veure amb la seva titularitat.» Determinats partits polítics, en els seus programes, volen gastar els energies especialment en apoderar-se dels centres concertats i eliminar el pluralisme escolar facilitant la seva transició a centres públics. La seva obsessió consisteix en una lluita de poder per fer-se amb la titularitat de la majoria dels centres concertats, que compleixen escrupolosament la seva missió social d’acord amb les lleis i regulacions educatives. La titularitat dels centres exclusivament privats no els molesta, sinó justament aquells que són concertats. Les administracions educatives no han proporcionat mai el finançament que per llei devien oferir en criteris de gratuïtat, però, almenys, la llei reconeix el model mixt en la titularitat. Per què costa tant a l’administració acceptar la coexistència de titularitats diferents? Per què propostes monolítiques i excloents, en comptes de sistemes on tots poden participar en la construcció del bé comú? La batalla ideològica no ocupa avui grans titulars, sinó que es converteix des de l’administració en una intervenció subtil que, a base de disposicions legislatives, asfixia els centres, especialment si són concertats.
Cap escola, pública o no, té l’exclusiva de l’experiència educativa. Innerarity afirma: «Unes i altres, d’acord amb la seva pròpia naturalesa, s’haurien d’entendre elles mateixes com a preparacions per a la convivència en societats plurals i possibilitar l’aprenentatge corresponent.»

(CC – núm. 2169 – pàg. 23)