Si el gra de blat...

Amb la festa de Pasqua, es tanca la Setmana Santa. Una oportunitat per al descans i el turisme, però més encara per endinsar-se en els misteris de la vida. Les celebracions d'aquests dies proporcionen una sèrie de contrasenyes, que són claus per entendre l'existència humana. Existeixen, podem utilitzar-les, però les hem de conèixer. Les narracions evangèliques sobre els darrers dies de Jesús ens permeten interpretar el sentit més profund de la nostra vida i obrir-nos a l'espiritualitat i, fins i tot, al misteri amorós de Déu.

Jesús ho veu venir. Es mastega la tragèdia. Les amenaces de mort van en augment. Després de dir a Felip i Andrés que ha arribat la seva hora, afegeix: «Si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dona molt de fruit. Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna.» (Jo 12,24-25)... Jesús, com un bon gra de blat, afronta la mort en el divendres sant. Una de les paraules que pronuncia clavat a la creu és «Tot s'ha complert». Mentre que els seus seguidors creuen que «Tot s'ha acabat». Deposició de la creu, trasllat i sepultura semblen els últims capítols de la seva vida. Si tot acaba aquí, poc més cal dir. Les dones, a tren d’alba de diumenge, van al sepulcre amb olis aromàtics per donar les seves últimes atencions al cadàver de Jesús. Es troben davant l'inesperat. La pedra de l'entrada al sepulcre està apartada. Entren i experimenten el buit. La seva perplexitat no obté resposta immediata. Dos homes amb vestits resplendents els diuen: «¿Per què busqueu entre els morts al que viu? No és aquí: ha ressuscitat». En Llàtzer, la resurrecció és un temps afegit, viure una mica més, però tornarà a morir. En Jesús, tot és diferent. No es tracta d'una pròrroga ni d'una tornada a la seva trajectòria anterior, sinó d'una realitat totalment nova. No ens convida a tornar al passat, sinó a obrir-nos al futur d'una vida espiritual plena d'entrega, donació i fraternitat. Mirar-nos tot el dia el melic ens destrueix.

Les etapes per arribar a una vida espiritual més plena passen per deixar d'alimentar l'ego i de tot allò que ens danya i fa mal els altres, per experimentar el buit com a oportunitat de transformació personal, per convertir totes aquestes renúncies en noves llavors que donen fruit, per obrir-se a una vida plena de sentit, que ens proporciona alegria i esperança. El cant de les sirenes atrau, però destrueix. Hem rebut el do de la vida i només convertint-la en un do per als altres troba la seva plenitud. Com el gra de blat.