Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

«La propera vegada que donis diners a un sensesostre, però no el miris als ulls, pensa que n’alleuges la necessitat material, però no reconeixes la humanitat que compartiu el captaire i tu» (Francis Fukuyama). Hi ha la tendència a pensar que la pobresa s’arregla exclusivament a través de l’economia. És necessari, però amb això no n’hi ha prou. Peio Sánchez, rector de Santa Anna de Barcelona, convertida en Hospital de Campanya, va afirmar en el transcurs de la XVI Jornada del Grup Sant Jordi, celebrada a mitjans de novembre: «No s’aconsegueix ajudar a recuperar la dignitat de les persones donant-los aliments, sinó compartint la taula, establint-hi una relació personal i fraterna.» Una necessitat dels pobres encara més profunda que l’economia, fins i tot sent extrema, consisteix a ser valorats per la seva dignitat i rebre el reconeixement com a persones. És a dir, tal com Ralph Ellison subratlla en la seva novel·la Un home invisible, deixar de ser inexistents com a éssers humans iguals a la resta. Tots estem al mateix tauler d’escacs, però la mentalitat de les peces més importants assumeix sense escrúpols que cal sacrificar els peons.

El papa Francesc en el seu missatge amb motiu de la V Jornada Mundial dels Pobres afirma: «Hi ha moltes pobreses dels “rics” que podrien ser guarides per la riquesa dels “pobres”, només que es trobessin i es coneguessin! Ningú no és tan pobre que no pugui donar quelcom de si mateix en reciprocitat. Els pobres no poden ser només els que reben; cal posar-los en condicions de poder donar, perquè saben bé com poden correspondre.» Una tasca indispensable és refer el teixit d’afectes, tracte humà, reconeixement, confiança, acceptació, proximitat, mirar als ulls, estrènyer la mà… Càritas, més que una organització eclesial i sense deixar de ser-ne, és fonamentalment una actitud: l’amor que s’obre a la dignitat de l’altre i el reconeix com a persona. Els serveis socials, amb motiu de la pandèmia, potser han oblidat que les necessitats dels pobres no s’arreglen amb el teletreball, sinó amb el cara a cara, la proximitat i l’afecte.

Lluís Serra i Llansana – CC – 28 de novembre de 2021 – núm. 2201 – pàg. 24.