Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Havia d’arribar una pandèmia per posar algunes coses al seu lloc. Fins ara, la societat de mercat havia dictaminat els criteris del mèrit i de l’èxit, amb escassa o nul·la relació amb el bé comú. El glamur dels mags de les finances, amb sous estratosfèrics, era l’encarnació del triomf i de la consideració social. Ocupar una cadira en un consell d’administració, on es belluguen xifres milionàries, era l’aspiració de gent sense escrúpols a l’hora d’obtenir beneficis. En canvi, la pandèmia ha posat en primer pla els hospitals i el personal sanitari,  al qual s’aplaudia cada nit a les vuit des dels balcons i les terrasses. Una mirada justa, però parcial. A poc a poc, va anar calant una mirada més extensa i profunda sobre la realitat i es va parlar de personal essencial. No es reduïa al personal sanitari, sinó que s’ampliava al personal que treballa als supermercats, als transportistes, les caixeres... Persones, alienes de ser considerades meritòries i allunyades del món de l’èxit, posant en joc la seva salut, asseguren cada dia l’aliment necessari per a la població. Des dels tribunals de la pompa i de l’èxit, aquestes persones són prescindibles i irrellevants. Greu error!

El mes de gener passat, les sis persones que vivim juntes ens vam posar malaltes de Covid-19. Vam trampejar la situació com vam poder. No obstant això, se’ns plantejava un problema irresoluble i no coneixíem sistemes per solucionar-lo. Es tractava d’eliminar les bosses d’escombraries diàries. Primer, un amic, i, després, un veí, van resoldre solidàriament el nostre problema. El personal de neteja és essencial, però no rep la consideració que es mereix, com tants i tants treballadors ignorats per les lleis del mercat i de l’èxit, tal com afirma Sandel. El sou l’acostuma a dictar el mercat, però de nosaltres depèn el reconeixement social a tanta gent per la seva contribució al bé comú. Per a ells i elles, només cal respecte, atenció i gratitud per la seva feina... La seva dignitat està al mateix nivell que els ben remunerats. I, a més, són essencials.