Hong Kong. Saint Francis Xavier, col·legi marista. Uns pares volen inscriure el seu fill a aquest col·legi, després d'haver estat expulsat d'un altre bon centre educatiu, també catòlic, a causa del mal comportament de l'adolescent. El seu caràcter batusser propicia situacions de conflicte amb els seus companys. No cal que transcorri gaire temps perquè un professor enviï el nou alumne al director del col·legi ja que, en realitat, no se sap bé què fer-ne. El motiu: una baralla monumental als lavabos de l'escola. El noi està acostumat a les reprimendes. El canvi d'escenari no soluciona gran cosa, tot i que el nou centre participa en campionats interescolars d'esports, en concret, la boxa. El germà director rep l'alumne al seu despatx. Aquí es produeix un gir inesperat. En comptes de reprimir-lo, de sancionar-lo o de fer-li un discurs que l'adolescent coneix de sobres a causa de la seva conducta reincident, el germà marista li formula una pregunta: «Per què no millores i treus profit d'això que no pares de fer i sembla que t'agrada tant?» En síntesi, ve a dir: «Per què no et dediques a les arts marcials?». En comptes de reprimir, orientar. En comptes d'enarborar la llei i l'ordre, es fixa en els dons i talents del noi. L'estudi té la seva disciplina, però les arts marcials també tenen la seva. Aquest gir inesperat, tot i que l'adolescent ja tenia interessos en la competició, convertirà el noi conflictiu en Bruce Lee, internacionalment conegut com a actor, cineasta i filòsof, considerat amb el temps com «l'artista marcial més influent de tots els temps», malgrat que va morir el 1973, quan tenia 32 anys. Tornava amb facilitat al seu col·legi per a les grans celebracions i era considerat com un dels seus. Un gran referent de superació. Era casa seva. Algú va saber comprendre-ho i així Bruce Lee va poder desplegar els talents que albergava.
La figura de Bruce Lee segueix avui present en aquest centre escolar marista. A l'edifici, cinc pancartes apunten a les claus educatives del seu projecte educatiu: presència (passar temps junts), senzillesa (arribar a ser com els nens petits en l'esperit de l'Evangeli), esperit de família (hi ha un lloc per a tots nosaltres), amor al treball (es valora tota feina) i a l'estil de Maria (un model excel·lent per a creients i educadors).
Més enllà de notes i avaluacions, informe PISA inclòs, convé valorar la visió sobre les persones, una visió que sap descobrir el més genuí de cadascú i que sap donar-li un gir inesperat en la línia dels seus propis talents. Això sí que no té preu.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.