Què és la veritat?

La pregunta de Pilat davant Jesús ressona al llarg dels segles: «Què és la veritat?». Poc després de formular-la, després de reconèixer la innocència de Jesús, el procurador romà autoritza la seva crucifixió. La pregunta avui segueix vigent. Quan llegim una notícia, veiem un reportatge a la televisió, escoltem un programa de ràdio, entrem a les xarxes socials... gairebé sempre ens preguntem sobre la veritat. Es tracta d'una mentida, d'una difamació, d'una fake news, d'un engany...? Els immensos recursos tecnològics de què disposem ens permeten atribuir erròniament un àudio a un personatge famós, unes imatges compromeses... La veritat, segons les ressonàncies etimològiques gregues, implica desvelar el que s'oculta perquè aparegui tal qual és. No obstant, avui la veritat està embolcallada amb tants vels, que sembla un miracle arribar a descobrir-la. Tan difícil com és trobar una agulla en un paller!

Ryszard Kapuściński, el gran mestre de periodistes, destaca tres maneres successives de concebre la informació. El primer se centra en la recerca de la veritat, en el que succeeix realment, i a informar la gent per intentar orientar l'opinió pública. El segon, la informació es tracta com un instrument de lluita política. Per això, els partits i les forces polítiques la utilitzen per als seus propis interessos. L'objectiu de la informació ja no busca la veritat sinó guanyar espai i vèncer l'enemic en particular. El tercer no considera important ni la veritat ni la lluita política, el que compta és l'espectacle, que es converteix en una cosa que es pot vendre i generar diners. La informació ha començat a «rendir» i a rendir a gran velocitat. Kapuściński va expressar aquests pensaments, que aquí sintetitzo, en un Congrés celebrat a Capodarco di Fermo (Apulia, Itàlia) el 27 de novembre de 1999, dins d'una trobada moderada per Maria Nadotti. Afirmacions realitzades fa 24 anys, que actualment assoleixen encara més rellevància.

Desmentir resulta una tasca pràcticament inútil. Viure d'esquena a la veritat, a la sinceritat, a la confiança... implica endinsar-se en sorres movedisses que ens engoleixen i descol·loquen. Queda un últim reducte, que cal conservar com a espai inviolable: la consciència. Almenys, ser capaços de no mentir-se a si mateix, que és el primer pas en el camí a la veritat, encara que l'ego intenti enfosquir-la. Pilat es renta les mans davant la injusta condemna a mort d'un innocent, però no es pot rentar la consciència. Jesús havia respost a la pregunta sobre què és la veritat? temps abans en proclamar que Ell era la veritat. Quan algú «és» veritat no menteix, ni enganya ni troba motiu de rentar-se les mans.