Vés al contingut
Per Lluís Serra Llansana . dg. 20/11/2022
A Gerasa

Hi ha temes que van i tornen. Criança respectuosa és un d'ells. Té relació amb la teoria de l'afecció de John Bowlby. Consisteix a tractar els nens amb respecte, fomentant la seva autonomia, la seva confiança, sense abusar de l'autoritat ni fer-ne deixada. Hi ha pares d'alumnes de parvulari i d'infantil que han llegit alguna cosa sobre aquesta teoria i que ingènuament creuen aplicar-la perquè es creuen moderns. Els principis i valors que proposa la criança respectuosa són dignes de tenir en compte. Els problemes es produeixen quan es vol aplicar aquesta proposta pedagògica sense tenir un clar criteri educatiu. Les postures extremes són negatives. D'una banda, les actituds autoritàries estableixen limitacions, sovint de manera arbitrària. Ofeguen la personalitat dels nens, que els falta espai per respirar. De l'altra, quan els pares adopten una actitud permissiva, s'elimina qualsevol limitació, motiu pel qual els nens no saben on es troben. Dues postures nefastes, que s'allunyen del respecte veritable.

Etty Hillesum, als seus 27 anys, escriu el dilluns 22 de desembre de 1941, al seu Diari, una reflexió autobiogràfica que resumeix aquestes dues postures extremes: «Moltes persones estan massa lligades, massa subjectes a unes idees, que transmeten en la seva educació també als seus fills. No queda a penes llibertat de moviment». Aquesta afirmació reflecteix una crítica a l'educació basada en l'autoritarisme. I el text segueix: «A casa nostra va ocórrer precisament el contrari. Pel que sembla els meus pares es van veure cada vegada més superats per la infinita complexitat de la vida, de manera que mai no van poder prendre una decisió. Van deixar els seus fills massa llibertat de moviment. Mai no van poder oferir-nos un punt de suport, perquè ells mateixos mai no en van trobar cap. Mai no van contribuir en res a la nostra formació, perquè ells mateixos mai no van poder trobar un model». Permissivitat total, mancança de límits, incapacitat d'oferir criteris de vida... Els nens sense límits estan desubicats. No saben tractar els seus pares i els perden el respecte. S’enrabien i els insulten. La solució no és l'autoritarisme, sinó l'autoritat respectuosa, com a art d'establir només els límits necessaris i convenients. Mestres d'infantil observen que cada vegada més nens arriben de casa sense cap consciència dels límits, convertint així la seva feina educativa en una tasca àrdua i molt difícil.

Institucions
Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.