Participar en un curs d'autoconeixement personal permet observar com algunes persones, fins i tot les que posseeixen un currículum brillant en el camp acadèmic i professional, són molt poc conscients de la seva pròpia realitat. Hi ha qui ignora per complet quina és la seva passió dominant com a patró inflexible de conducta que li danya, que perjudica les seves relacions i que l'instal·la de manera permanent en un punt cec. Aquest patró inflexible, segons el monjo cistercenc Maur Esteva, ve a ser «un leitmotiv, com una banda sonora, en el fons de tot el que fem, en el film que protagonitzem». Quan per treball terapèutic o per atzar arriba un a ser conscient de viure un moment d'autèntica il·luminació, immediatament li sorgeix la qüestió de com no ho ha vist abans o d'haver perdut anys en la foscor. Ho va reconèixer sant Agustí quan va escriure al capítol 10 de les Confessions: «Tard et vaig estimar, Oh Bellesa sempre antiga, sempre nova. Tard et vaig estimar.» Ser conscient és fonamental. No ser-ho és viure en l'autoengany i en la ignorància existencial.
Salvador Macip ha escrit un llibre amb el títol: Què ens fa humans? Aborda aquesta pregunta des de l'òptica d'un biohumanisme racionalista. La seva resposta és precisa: «La capacitat de ser conscients i el nivell d'intel·ligència són les principals característiques que ens separen dels altres animals». Afegeix un tercer element, que és l'estructura de les societats humanes, resultat d'un substrat biològic i d'una evolució propiciada per la intel·ligència i la consciència.
Aquests tres elements tenen gran interès a ser estudiats, però no en va apareix la pregunta sobre si la consciència és l'essència principal de la humanitat. Com l'autor subratlla, els anglosaxons utilitzen dos termes per referir-se a la paraula consciència de les llengües llatines: conscience (el procés cognitiu d'emetre judicis morals) i consciousness (el coneixement de la pròpia existència, de vegades també anomenat self-awareness, ser conscient d'un mateix).
Ser profundament humans implica cultivar aquestes dues dimensions de la consciència. De què serveix conèixer els grans avenços de la tecnologia o guanyar molts diners, per posar dos exemples, si un viu aliè al seu propi interior i és incapaç de respondre amb veritat i amor, sense pretensions narcisistes, a la pregunta de qui soc jo?
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.