Autorealització i missió

La wikisofia defineix l’autorealització com «en general, desenvolupament conscient i reflexiu de les capacitats pròpies com a ésser humà.» Nombrosos llibres d'autoajuda se centren en aquest concepte com a mitjà d'assolir la plenitud personal. En cursos i seminaris, s'insisteix en la tasca de ser la millor versió de si mateix per a la qual cosa cal pagar el preu que calgui. Potser encerten en la finalitat, però es perden en el com. De manera que, en molts casos, els protagonistes del canvi acaben mirant-se el melic i el trampolí esdevé una fossa. Se centren tant en si mateixos que perden de vista els altres, els qui utilitzen en exclusiva per al seu benefici, fins i tot sense adonar-se'n. Davant l'altar del propi ego, revestit d'autorealització, sacrifiquen tot el que calgui, especialment els compromisos i les responsabilitats quan no coincideixen amb els seus somnis. Volen ser conscients, aprofundir en el coneixement, integrar-se en el grup de privilegiats que estan per sobre de tots, esforçar-se per l'excelsitud del seu projecte personal, però obliden l'essencial, la missió.

Intentar satisfer les aspiracions pròpies, desenvolupar les pròpies capacitats... no només és desitjable, sinó en certa manera imperatiu. Malgrat l'afany de superació, gairebé tothom té acumulades algunes frustracions en la seva biografia. No sempre resulta fàcil conviure-hi. Somnis que no s'han pogut realitzar. Potser per errades pròpies, però moltes vegades també perquè la vida és imprevisible i no hi ha possibilitat de dur-los a terme. Quantes persones coneixem que tenen aquesta espina clavada al seu cor! D'altres, en canvi, donen prioritat a la missió que descobreixen en la seva vida: cuidar un familiar malalt, atendre un fill amb deficiències profundes, sacrificar els seus projectes en benefici aliè... No destaquen pel seu vocabulari ni exhibeixen els seus coneixements, però la seva capacitat amorosa té una densitat impressionant. Fa unes setmanes, un bon amic amb una excel·lent dedicació professional em va contar les diverses situacions que vivia en la seva família: malaltia de la seva parella, tema dels fills, senectut dels seus pares i sogres, ... Aquestes circumstàncies podrien considerar-se un fre per a la seva autorealització. Ell, en canvi, em va dir que se centrava de cor a acompanyar els seus familiars d'una manera senzilla, pròxima, present. Em vaig quedar impressionat perquè sabia integrar la seva pròpia aspiració amb les necessitats dels altres, perquè posava els seus somnis i la seva autorealització al servei de la seva missió a la vida. En llenguatge bíblic, el coneixement està vinculat a l'amor, que és l'únic capaç de fecundar-lo. El coneixement és molt important, però l'amor és la prioritat.