Les eleccions que se celebren a Catalunya el 27 de setembre tenen una triple dimensió: a) Autonòmica. Es tracta d’unes eleccions al Parlament de Catalunya. Jurídicament aquest és el seu abast. b) Plebiscitària. Els que han negat aquesta característica són els que han fet un desplegament més gran en introduir a les principals cancelleries del món el bloqueig de la independència. A partir d’una gran pressió diplomàtica, han aconseguit arrencar fórmules genèriques d’Obama, Merkel i Cameron. La interpretació dels resultats s’entreveu tan previsible com surrealista, però no es podrà sostreure del caràcter plebiscitari. Es tracta d’un substitut al referèndum. c) Avançament de les generals. El desembarcament dels principals líders de les formacions polítiques estatals evidencia que aquestes eleccions poden comprometre la seva propera campanya de les eleccions previstes durant la segona quinzena de desembre. Sembrar aquí per recollir allà.
Enfront d’aquestes eleccions, quina postura cal prendre? Uns quants suggeriments: a) Instruir-se. Rousseau afirmava: «El dret de votar m’imposa el deure d’instruir-me.» Escoltar i llegir les diferents propostes amb mentalitat reflexiva evitant un comportament de hooligan. b) Superar la por per votar amb llibertat. Alguns partits exploten fins al deliri els mecanismes de la por. Com més por, menys llibertat. Sorprèn veure que els que més accentuen les conseqüències nefastes d’algunes opcions no pensen mai en les causes que han provocat la situació actual. c) Legitimitat moral. Els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya han publicat una nota sobre aquestes eleccions. Hi afirmen: «No toca a l’Església proposar una opció concreta, però sí que defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basen en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin amb constància la pau i la justícia.» El ventall cobreix tant els anomenats unionistes com els independentistes, perquè els assisteix en aquest cas, segons la doctrina social de l’Església, el dret a l’autodeterminació.
La regeneració política implica el respecte a tres valors, que socialment es troben sota mínims: a) La veritat. Es menteix molt. S’intenta destruir l’adversari amb falsedats. Veurem fins on arriben els dossiers falsos, com va passar a les anteriors eleccions catalanes i municipals. Els mitjans de comunicació contribueixen a una difusió de l’escàndol i de la mentida. I ho saben. Tot s’hi val. Es fuig del debat seriós i documentat. Es llancen afirmacions gratuïtes, sense argumentació que les sustenti. b) L’amor. Els que aparentment defensen més la unitat social són els que més la destrueixen des de fora. Foment de l’odi de l’adversari com a arma electoral. c) La llibertat. S’impedeix conèixer el parer de la gent a través d’un referèndum. Negació sistemàtica de la llibertat, que es vol neutralitzar per la por. Com afirma Michel Seymour, filòsof polític: «Si un Estat no reconeix les seves nacions, no el reconeguem.»
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.