Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

A casa, amb la Mercè, ja fa força temps que en parlem, i més n’hem parlat ara en aquests mesos de confinament. La segona quinzena de juliol, en el número corresponent de la revista L’Agulla, un article de Carles Muñiz m’ha fet tornar a pensar-hi i m’ha animat a fer-ne un article.

El tema són les bases d’adreces electróniques i whatsapps que les parròquies haurien de tenir, i que moltes ja tenen o estan mirant de construir, però moltes altres no. I d’entrada he de dir que em sorprèn profundament que ni des dels bisbats ni des de cap altre lloc no es faci una campanya forta per promoure que les parròquies treballin aquest aspecte.

Carles Muñiz explica que els preveres de les parròquies del Prat de Llobregat van decidir, amb motiu de la pandèmia, fer arribar a la gent uns materials preparats per Sant Joan de Déu sobre el dol, acompanyats d’un oferiment per anar a pregar pels difunts, o simplement a parlar, amb aquells que ho desitgessin. I aquest oferiment va portar-los a acostar-se a molta gent.

¿Com van fer-la, la difusió d’aquesta proposta? Doncs fent-la arribar a la base d’adreces de la gent vinculada amb les parròquies, amb la petició que els qui ho rebien ho fessin circular per les seves pròpies xarxes socials, o, si s’esqueia, ho difonguessin de paraula. I ara tots plegats valoren la iniciativa com un molt bon encert des del punt de vista pastoral, evangelitzador, o simplement humanitari.

Aquest és un exemple. I en podríem aportar molts d’altres d’accions similars en altres parrìoquies. Però, ¿per què ha estat possible fer això? Doncs molt senzill: ho han pogut fer les parròquies que s’havien preocupat d’anar construint una base d’adreces dels seus feligresos. ¿I això com es fa? Doncs pot ser de moltes maneres. Per exemple, alguns feligresos que s’encarreguin de demanar l’adreça electrònica o el whatsapp als fidels més habituals, però alhora que també els responsables per exemple de la catequesi preguntin als pares i mares si volen deixar la seva adreça perquè la parròquia els pugui enviar les seves comunicacions. I així successivament. ¿Que hi ha gent que no té correu electrònic ni whatsapp? Doncs sí. Arribar a aquesta gent dependrà de les possibilitats d’ampliar els mitjans per arribar-hi. Però si només es pot fer amb els del correu electrònic i el whatsapp ja serà molt.

¿I què es pot fer amb aquesta base de dades? Evidentment  que no serveix només per a situacions extraordinàries com la del coronavirus. Per exemple, serveix perquè, si es fa full parroquial, es pugui enviar a casa de tothom. O serveix per, quan hi ha la romeria a Montserrat, avisar tothom i convidar a participar-hi (informant amb precisió sobre com cal incscriure’s, a quina hora i de quin lloc se sortirà, què es farà, etc.). O serveix perquè, a principis d’Advent, s’enviï una comunicació convidant, per exemple, a fer el pessebre i a fer un donatiu pels pobres, com a signes de la nostra rebuda a Jesús. O serveix per avisar dels horaris de Setmana Santa, alhora que s’anima a la gent participar de les celebracions d’aquests dies encara que se’n vagin de vacances. O serveix per enviar algun missatge –un text, un vídeo, un suggeriment– en algun moment concret en què sembli oprtú... I donant per suposat que els qui rebin aquests missatges, si els semblen interessants, els reenviaran també als seus contactes.

Quan va aparèixer la impremta, l’Església va saber aprofitar aquell poderós mitjà per difondre la seva paraula. Ara, en canvi, davant aquest poderós mitjà que són les xarxes socials, l’Església no sembla tenir-hi ni de lluny el mateix interès. Per això he dit abans que em sorprèn que els bisbats no hagin muntat una campanya forta sobre aquest tema de cara a les parròquies.

En fi. Un cop escrit això, m’adono que pot fer la sensació que sóc un gran entès en aquests temes de les xarxes socials, i la veritat és que no. El mitjà de comunicació amb què jo em sento còmode continua sent el paper escrit. Però malgrat això, sóc capaç d’adonar-me que les xarxes socials són, ara, el mitjà de comunicació més ampli i eficaç, i per tant cal posar-s’hi de ple. De fet, si fos un gran entès, segur que hauria pogut fer més suggeriments i més precisos.