Què és l’oli, què són els talents

Ahir a la missa vam llegir la paràbola de les deu noies que esperen amb les seves torxes l’arribada del nuvi a la boda. Cinc porten l’oli de recanvi per mantenir les torxes enceses, i les altres cinc no. Les que no, en demanen a les que sí que en duen, però elles responen que no n’hi hauria prou per a totes, i que més val que vagin a comprar-se’n.

Realment, no resulten gens simpàtiques aquestes noies que han vingut convenientment proveïdes al casament... Un gosaria dir que Jesús no ha triat bé l’exemple. Però ja s’entén què vol dir.

Però encara s’entén molt millor si un es mira el que ve a continuació de la paràbola. I és que aquest fragment evangèlic és el primer d’un conjunt de tres, que llegim avui i els dos diumenges següents. Els altres dos són: diumenge que ve, la paràbola dels talents, en què l’amo lloa els que han fet produir els talents que els va confiar, i renya el que no ho va fer; i l’altre diumenge, festa de Crist Rei, l’escena del judici final, quan el rei separa la humanitat entre els que han donat menjar a qui passava fam, han acollit el foraster, han anat a visitar el que estava a la presó, i els qui no ho han fet. Els tres fragments ocupen el capítol 25 de l’evangeli de Mateu.

I què descobrim si ens mirem tots tres textos en conjunt? Doncs una cosa molt elemental, i molt bàsica en l’ensenyament de Jesús: que l’oli que cal portar per rebre el nuvi a la boda, i la producció que cal extreure dels talents, és això que Jesús explica a continuació en l’escena del judici: és l’ajuda que hàgim ofert als pobres i els febles, perquè allò que els fem a ells, ho fem a Jesús mateix. ¿Què és, doncs, portar oli? És portar amor i servei als pobres i els febles. Tenir present això fa que s’entengui més que l’oli que cadascú porta no el pot utilitzar un altre (cosa que no és el cas de l’exemple, de manera que, efectivament, podem dir que l’exemple està mal triat: Jesús no ho encertava tot!). ¿I què és, doncs, fer produir els talents? És produir amor i servei per als pobres i els febles. I tenir present això ens evita entendre aquest evangeli com una crida a treure profit utilitari per als diners, o per a la intel·ligència, o per a altres capacitats que cadascú pugui tenir. Perquè no, no és això. És treure profit de tot el que tenim, sí, però per als pobres i els febles.

Així de clar és Jesús.