Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

En el primer dels articles d’aquesta sèrie acabava dient que l’aparició de Missa Dominical va iniciar la segona etapa del CPL. Després d’haver-ho escrit, i remenant papers antics a casa, em trobo un article del Joaquim Gomis que, l’any 1976, a Qüestions de vida cristiana, deia el mateix. I és que després de deu anys de pre-reforma i de reforma litúrgica conciliar, el que calia era consolidar la nova manera de viure la litúrgia nascuda del bon fer dels papes Joan XXIII i Pau VI, de l’encert de la part majoritària dels pares conciliars, i de l’ingent treball del moviment litúrgic en els cent anys anteriors. El Joaquim Gomis, a l’article, diu que la tasca de servei que el CPL havia volgut dur a terme des dels seus inicis, ara es concretava en el fet de ser el que ell anomenava un “centre de publicacions” de materials per ajudar a celebrar bé. I això ha estat fins ara. Jo crec que ara seria l’hora de començar una tercera etapa, però d’això en parlarem si Déu vol en l’últim article de la sèrie, la setmana que ve.

La mateixa manera com va néixer Missa Dominical, que va explicar molt bé el Jaume Grané amb motiu dels 50 anys de la publicació, és tot un signe d’una determinada manera de fer les coses. L’any 1968, quan la reforma litúrgica feia ja tres anys que estava en marxa, i anaven apareixent nous textos i s’organitzaven els nous leccionaris de lectures per a  la missa, una colla de seminaristes que durant els caps de setmana anaven a les parròquies a fer “pràctiques” pastorals, van creure convenient redactar unes introduccions i explicacions que ajudessin les assemblees cristianes a entendre millor el sentit d’aquella nova litúrgia que s’estava implantant, així com també elaborar formularis de pregàries dels fidels adequades al moment. Al CPL es van assabentar de la iniciativa, van considerar que mereixia ser aprofitada, el Joaquim Gomis hi va contactar, i tot aquell material va esdevenir una publicació periòdica que incloïa també materials per a l’homilia així com suggeriments i observacions diverses. La revista va néixer el 1968 en català per a Catalunya, i el 1971 també en castellà per a tot Espanya. I va ser un gran èxit. El primer secretari de redacció va ser l’Ignasi Marquès, i després m’hi vaig incorporar també jo.

He de dir que el treball a Missa Dominical és de les coses més gratificants que he fet en tota la meva vida. El 1990, amb motiu del seu casament, el Joaquim va haver de deixar la direcció de ls revista i me la va passar a mi. I després, quan em vaig casar jo, la direcció la va agafar el pare Aldazábal i ara la porta el Xavier Aymerich. Especialment estimulant era la recerca de col·laboradors, i més encara l’elaboració del que llavors anomenàvem “fulls grocs”, uns fulls de formació i suggeriments en què miràvem d’oferir tant idees, com experiències –no només litúrgiques-- com coses pràctiques per ajudar a celebrar millor. I el més estimulant, sens dubte, la preparació dels “fulls per a la celebració”, amb col·laboració també d’altres autors, i de la qual m’he encarregat fins fa poc.

Però el plaer de crear no s’acaba amb Missa Dominical. En aquesta època, el 1969, neix també una altra revista, Oración de las Horas, promoguda per mossèn Farnés i adreçada sobretot a les comunitats religioses i monàstiques per ajudar-los en la implantació de la nova Litúrgia de les Hores. I el 1971 apareix la primera edició del Cantoral de Missa Dominical, preparat per l’Albert Taulé, per facilitar el cant a les celebracions. I, de manera més aviat desordenada, van apareixent materials de tota mena, materials que sovint són reculls de coses publicades en altres bandes, i altres són creacions de cap i de nou. Potser el més significatiu van ser les homilies que es van anar publicant per a diversos sagraments, unes homilies que van acabar donant peu, l’any 1978, a una col·lecció que es va anomenar Dossiers CPL. El primer número d’aquesta col·lecció es va dir Homilies exequials i, el segon, Advent: dos títols ben significatius de les ganes de donar servei a la diversitat de les celebracions cristianes.  En aquesta col·lecció, des de llavors, s’hi han anat publicant materials per ajudar a celebrar millor, i que han estat, certament, molt ben acollits. Servidor n’ha preparat bastants i m’ho he passat molt bé fent-ho.

Un altre episodi és el naixement, l’any 1981, de la col·lecció Celebrar, de llibrets senzills per a la pregària i per a viure millor les celebracions. O, el 1992, la col·leccció Emaús, que volien ser llibres de formació tant litúrgica com general. O, el 1996, la col·lecció de Sants i Santes. Aquestes tres col·leccions van néixer totes tres de la mateixa manera: una idea del Joaquim, que me l’explicava a mi i em preguntava si la volia posar en marxa. I jo deia que sí.

I, encara, amb ganes de oferir estudis més aprofundits de temàtica litúrgica, caldrà ressenyar l’aparició, l’any 1994, de la col·lecció Biblioteca Litúrgica, promoguda pel pare Aldazábal.

Tot plegat, dins el plaer de crear al servei de la celebració litúrgica i de la comunitat cristiana. Al començament, tot l’interès se centrava en els capellans. Ara, s’ha obert decididament el camp a tot el poble cristià. I és que, si ens fixem en els dos darrers anys, el CPL ha continuat creant al servei de la celebració litúrgica i volent obrir el ventall tant com es pugui, i ho ha fet gràcies a nous actors que han anat apareixent. A la primavera del 2018 va sortir la revista Galilea.153, adreçada sobretot a laics i laiques i dirigida per la Maria Àngels Termes amb el suport de tota la redacció del CPL. A finals de l’estiu d’aquell mateix any, es va organitzar un curs d’estiu sobre la Litúrgia de les Hores adreçat també sobretot a laics i laiques i que va tenir com a responsable la Mercè Solé, una iniciativa que, cal dir-ho, per problemes interns de la casa lamentablement no s’ha pogut repetir aquest any. Recentment, l’abril passat, s’ha obert un bloc de divulgació litúrgica en el portal Catalunya Religió, que porta per títol “Pujarem dalt del cim” i està a càrrec de Maria Guarch. I més en global, tota la tasca de comunicació que es realitza a la pàgina web i a través de tots els altres mitjans possibles, tasca de la qual se n’encarrega la Quiteria Guirao. Per cert, recordo que ja fa temps, quan començava a entrar en la tasca de comunicació del CPL, la Quiteria Guirao em comentava que, veient la ingent quantitat de pàgines web ultraconservadores de tema religiós, al CPL teníem gairebé l’obligació d’aprofitar les nostres possiblitats per oferir una presència eclesial digna a les xarxes. I tenia raó, sens dubte.

Però hi ha encara un altre àmbit de creació que s’ha iniciat tímidament i que pot tenir molt de camp per córrer, i que és el de la reflexió i la creació de pensament. Asseure’s a pensar en la situació actual de les nostres celebracions, en global o en concret, convidant gent interessada en el tema en les seves múltiples vessants, crec que seria un altre bon servei a fer. Com també ho seria estirar el fil de la inadequació del nostre llenguatge litúrgic, un problema prou greu i urgent. Potser es podria pensar a muntar una jornada anual tractant cada any un tema d’aquests. O potser algun dia es podria ser més agosarat i muntar unes jornades d’avaluació de l’estat actual de les nostres celebracions...