Cinc dies, cinc testimonis: Ares

Quan et comences a fer una mica més gran, a poc a poc, vas sentint que en determinats espais t’hi sents realment bé, que hi encaixes, que te’ls creus. En el meu cas, el fet d’haver anat a estudiar fora de la meva ciutat , al mateix temps que m’ha permès anar coneixent realitats noves, contextos diferents i maneres de viure també força diferents que m’han enriquit moltíssim, el fet de marxar de la meva realitat quotidiana anterior m’ha fet valorar els espais on em sento millor.

En la meva vivència a Barcelona he pogut créixer interiorment, he adquirit autonomia, però a nivell personal, en aquest escrit m’agradaria destacar, per sobre de tot, un fet: m’he adonat de la importància de disposar d’un espai de reflexió compartida, d’aturall, de vivència de la fe en comunitat per compartir les vivències personals de les nostres creences. En una societat que sovint oblida els valors cristians i que prejutja sense conèixer, que se sorprèn quan algú parla de les seves creences i que vol allunyar-nos del missatge vertader de Jesús, valoro molt positivament i agraeixo haver trobat en la Parròquia de Sant Ignasi un punt de trobada i de creixement en el camí de la vida. Ja fa molts anys que vaig començar a anar a l’Esplai de la Parròquia de Sant Ignasi i a participar en les iniciatives que s’hi duen a terme. Amb el pas del temps, potser m’havia oblidat del valor de poder compartir les visions de la realitat, de l’Església, de la societat, dels valors cristians. Avui per avui m’agrada destacar de la meva vivència de la fe la vessant de la comunitat, de l’Església com a xarxa de persones que entren en sinèrgia sota un únic missatge d’estima als altres. (seguir llegint al bloc de la delegació de joves del Bisbat de Lleida)