La setmana passada es feia públic el “VIII estudio de cuotas y precios de colegios concertados”, un informe elaborat per encàrrec de la “Confederación Española de Asociaciones de Padres y Madres del Alumnado” (CEAPA) i l’ ”Asociación de Colegios Privados e Independientes” (CICAE), institucions que defensen l’escola pública, única i laica (el cas de la CEAPA) i l’ensenyament privat de pagament (la CICAE). Uns estudis que, en teoria, prenen el pols a l’escola concertada a tot el territori de l’estat en relació a la percepció de quotes.
Torna a passar, com en anys anteriors, que les seves conclusions criden l’atenció. Afirmen que “ni els canvis normatius ni la LOMLOE estan garantint la gratuïtat e l’educació en els col·legis concertats”. Els hem de donar la raó en aquest punt. És públic i notori l’incompliment del mandat constitucional i legal de què el mòdul dels concerts ha de garantir la gratuïtat dels ensenyaments. Però, evidentment, no podem estar d’acord en el subjecte incomplidor, que aquelles organitzacions atribueixin a les escoles mentre que és conegut i indiscutible que qui ha de recórrer encara molt camí per complir la llei és l’Administració. Trobem a faltar que al seu anàlisi no facin esment d’aquesta situació, de la que han de ser perfectes coneixedors.
Titulars a banda, analitzant detalladament l’informe es pot deduir la finalitat del seu contingut, que no resulta precisament conciliadora. El treball es basa en un anàlisi estadístic i la seva validació, on és essencial la inferència estadística que connecta la mostra de dades amb l’univers. Aquí rau el primer gran problema. Per a l'estudi s'han triat tan sols vuit de les 17 comunitats autònomes del país: Euskadi (20 col·legis); Andalusia (49); Galícia (30); Catalunya (64); Aragó (20); Comunitat Valenciana (30), Múrcia (15) i Madrid (102). A l’Estat hi ha 9.315 centres privats (Ministeri d’Educació. dades del curs 2021/2022), dels quals 5.146 són concertats (Encuesta de financiación y gastos de la enseñanza privada. Curso 2020-2021). La mostra triada (330 escoles) és insuficient i absolutament esbiaixada. Per exemple, a Catalunya, on hi ha 681 escoles concertades (Curs 2022/2023. Departament d’Educació), la mostra representa el 9,4% del total. A la Comunitat Valenciana, el 5,2%) A Euskadi la mostra representa un 5,9% de les concertades, un 17,6% de les de Madrid... L’exigència d’un mínim de rigor requereix englobar totes les comunitats, una més gran quantitat de centres i una elecció aleatòria d’escoles de diferents dimensions, ubicacions i context sòcio-econòmic, criteris absents en aquest treball.
Si ens aturem en cadascuna de les escoles, es pot desprendre que, en termes generals, existeix un ànim de selecció prèvia dels col·legis i de les comunitats autònomes que s’estudien, resultant una mostra que manca dels elements objectius bàsics per demostrar fiabilitat, perquè s’ha seleccionat per obtenir el resultat desitjat. El propi informe indica (pàg. 6) que “se seleccionen centres de manera aleatòria i, per a poder realitzar l’històric, llistats de centres d’estudis anteriors”. Només una dada: a la relació d’escoles de Catalunya, al segment que l’estudi situa per sobre dels 200 € de “quota base mensual”, el de l’any passat comptabilitzava 21 escoles (d’un total de 54). L’actual en situa 30 (d’un total de 64). I d’aquelles 21, 19 (un 90,5%) es repeteixen en l’estudi d’enguany. Un “atzar” que quasi “fotocopia” els centres triats a l’informe anterior. Així, resulta com a mínim agosarat que s’afirmi que a Catalunya “el 65% de col·legis (...) cobren a les famílies una quota mitjana de 270,9 € mensuals que augmenta cada any”. La inferència estadística no és correcta per la insuficiència i l’esbiaix de la mostra.
Una altra dada: la FECC demanà a les institucions que formen part de la Junta Directiva de l’APSEC que enviessin amb caràcter d’urgència les dades de les quotes d’aquest curs. A data d’avui s’han pogut recollir les de 118 escoles, 64 més que les de l’estudi que comentem. Escoles que representen una diversitat de tipologies, de màxima complexitat i de municipis grans i petits per criteri de població... Calculant la mitjana ponderada de les quotes considerant el nombre d’alumat matriculat en resulta una quota de 145,67 € mensuals per alumne, amb la constatació de què quan més s’amplia la mostra, la quota tendeix a la baixa. Fem memòria: l’estudi de la Sindicatura de Greuges de l’estimació del cost de la plaça escolar (2020) conclou que el dèficit provocat per l’infrafinançament de l’Administració és de 160 € mensuals per alumne, excloses les activitats complementàries. Ve a ser que la quota mitjana mensual de les nostres escoles es basa en la cobertura d’aquest dèficit. On resideix la il·legalitat?
Posar en format de gran titular de l’estudi que el cobrament de quotes en l’escola concertada “està prohibit per llei” és, simplement, faltar a la veritat. El col·lectiu d’escoles cristianes hem defensat i defensem que no ha d’existir cap obstacle econòmic que impedeixi a pares i mares l’elecció de centre com expressió del dret a l’educació. Però aquest principi és absolutament compatible amb que es puguin percebre quotes per les activitats complementàries, les extraescolars o els serveis, en els termes i les condicions que la norma regula. Com també són perfectament legals les aportacions voluntàries que les escoles puguin rebre de pares, exalumnes o benefactors, pel seu caràcter voluntari i per estar destinades a un fi d'interès general, com és l'ensenyament. Concloure que aquesta pràctica és il·legal és voler donar un missatge fals i explícitament agressiu contra l’escola concertada.
Lamentem profundament la publicació de l’informe de CEAPA i CICAE, pel seu contingut tendenciós i esquinçat, i que ho facin precisament en un context en què comencen els moviments parlamentaris sobre els pressupostos. Atacar l'ensenyament concertat és agredir un model educatiu reconegut socialment i triat per centenars de milers de famílies a Catalunya i per milions a tot l’Estat, dins del qual cada dia desenvolupen la seva extraordinària tasca milers de mestres i professionals atenent amb professionalitat i dedicació l’educació del seu alumnat.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.