Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

A les darreres assemblees de titulars hem anant reiterant la importància de la unitat del sector. Davant els reptes, que en ocasions superen els centres i les mateixes institucions, és important la participació en les organitzacions que agrupen les escoles cristianes per enfortir el sentit de pertinença i fomentar la col·laboració, la formació, la utilització de serveis comuns i la presència conjunta en la societat civil i davant l'Administració. La unitat de totes les escoles d’Església o d’inspiració catòlica del país entorn la Fundació Escola Cristiana de Catalunya és un valor i una garantia de futur per a tot el col·lectiu.

La Fundació Escola Cristiana, com a organització més representativa de l’ensenyament concertat a Catalunya, però conjuntament amb la resta d’organitzacions del sector, volem fer arribar al Govern i a la societat un missatge clar que ha de ser unànime. Qualsevol reforma que afecti els elements essencials que configuren la llibertat d’ensenyament no pot fer-se a correcuita ni eludint el consens. L’ensenyament concertat implica, fonamentalment, les famílies que han triat aquestes escoles: un 33% de la societat catalana i, singularment l’escola cristiana, un 22%. I també els seus docents i personal d’administració i serveis. Cal tenir molt present que no es pot pretendre modificar l’ordenament regulador dels concerts educatius o dels processos d’admissió d’alumnes donant l’esquena a aquesta part tant representativa del país.

Nosaltres, les persones que integrem aquest col·lectiu, hem de tenir molt clar el nostre rol. Per desenvolupar la nostra missió, les escoles cristianes -la concertada en general- necessitem un marc d’autonomia i econòmic que ens permeti poder educar segons el nostre propi ideari. Un marc que resta ben reflectit en un sistema de concert just, suficient i equitatiu. Perquè, en definitiva, i per molt que l’administració vulgui definir-ho d’una altra manera, el concert educatiu és un sistema de finançament amb fons públics dels centres privats per permetre l'exercici de la llibertat d'ensenyament. Una llibertat d’ensenyament que en realitat és un entramat de llibertats interrelacionades. Podrem aprehendre aquest concepte reconeixent els tres subjectes d’aquesta llibertat. Per a les persones físiques i jurídiques en l’exercici lliure de titularitat, allò fonamental consisteix en la creació de centres. En un sentit ampli, que vol dir no només constituir-los, també organitzar-los, dirigir-los i dotar-los d'un Ideari. Per als pares d'alumnes, és la llibertat de triar el tipus o model d'educació, de formació religiosa i moral dels fills d'acord amb les conviccions dels pares, l'elecció de centre i la participació en el seu control i gestió mitjançant la seva presència en els consells escolars. I per als professors és l’exercici professional i la participació en els òrgans de gestió i plataformes representatives que li corresponen. I el que ha de fer el Govern va més enllà de facilitar l’exercici d’aquests drets. N’ha de garantir la tutela. Té el mandat de fer possible que aquesta llibertat sigui definitivament real i efectiva per a tots i cadascun dels ciutadans d’aquest país.

L’actual context social i cultural ens exigeix esforç i encert per donar-hi resposta. Ens pertoca com a escola cristiana irradiar la nostra identitat i els nostres valors en el món, allunyats de complexos, bandejant la por, singularitzant la nostra proposta educativa i persuadint la ciutadania del valor que té la cosmovisió que presentem. Els nostres carismes, rics i essencialment definidors, són força vital, energia espiritual que han de desplegar-se, encarnar-se, adaptar-se als temps i als llocs, als contextos socioculturals i a les necessitats de la gent i dels entorns, mantenint l'essència fundacional. Aquest carisma com un do particular, específic, rebut pel servei i l'edificació de la comunitat cristiana, ens ha de permetre reconèixer el “dinamisme de la societat actual, sobretot de l’evolució vers la unitat i el procés d’una sana socialització civil i econòmica” (Gaudium et Spes 42); i també del “dinamisme en la promoció dels drets humans [...] que brollen de la força de l’evangeli” (GS 41). Treballem tots en comunió i en unitat per fer-lo possible.

Continuem treballant en el fons del cor de cada persona, en congruència amb els nostres valors evangèlics, que configuren la nostra identitat. No podem rendir-nos. I cal expandir amb contundència i fermesa aquest missatge portes enfora dels nostres centres.

Som presents per viure experiències memorables, enmig d’interessos espuris i de normes educatives no gaire favorables. Som cridats a crear espais de reconciliació, escoles obertes a les persones, a l'entorn, al territori, al desafiament digital... Som convocats a col·laborar en la transformació evangèlica de la realitat. Col·laborem amb tots els que des de diferents i diverses posicions treballen pel bé de la societat, per construir un món més just, més humà. I nosaltres ho hem de fer des de l'evangeli, que no s'imposa, sinó que es proposa. No ens lamentem del nostre temps, l’assumim amb confiança i esperança, i lluitem per fer possible la llibertat d’ensenyament al servei de tots aquells que vulguin acollir la nostra proposta.