Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Iniciem la segona setmana de retorn a les escoles en aquesta reobertura parcial del mes de juny, però amb l’horitzó posat en el gran repte del setembre i, en general, del proper curs.

Dues setmanes mal comptades i haurà arribat el final del curs lectiu. Ens situem en el mes de juny pràcticament mig consumit. I encara som a l’espera de ser convocats pel Departament d’Educació per treballar els diversos aspectes que cal considerar per al reinici del proper curs, que són molts i d’una envergadura monumental. L’escola concertada, com la resta d’agents del sistema, coneix les urgències i les necessitats del Servei d’Educació de Catalunya, i considera necessari poder-les tractar obertament.

L’Administració no pot incórrer en el mateix error que s’ha produït en la programació i proposta d’obertura de les escoles d’aquest mes de juny. Ha estat un clam absolutament general i constat la preocupació i enuig que han provocat en la comunitat educativa la manca de diàleg a l’hora de determinar la reobertura d’aquests dies. Són conegudes les reaccions contràries en alguns territoris i, fins i tot, la judicialització d’aquest pla d’obertura a partir d’una demanda contenciós-administrativa interposada pel sindicat USTEC en contra d’aquest pla.

Som conscients que els efectes de la pandèmia han comportat una necessitat de reacció urgent en la seva conducció. Però aquesta actuació no pot ancorar-se només en la gestió immediata de l’emergència. La COVID-19 ha comportat greus conseqüències immediates, però també ha afectat l’estructura, els pilars de molts dels elements que construeixen la nostra societat, amb especial incidència en els aspectes econòmics, laborals i socials.

El teixit educatiu no ha restat al marge. L’escola concertada, amb el conjunt de professionals que la basteixen, constitueix una riquesa col·lectiva, en consonància amb el que ha estat el tarannà d’aquest poble, i ha mostrat un cop més, i de manera reconeguda, la disposició i capacitat de reacció envers les necessitats col·lectives de la societat.

I per això reiterem que no es pot incórrer en el mateix error. L'elaboració de plans de contingència per abordar el proper curs ha de ser una tasca compartida. D'una banda, les administracions educatives han de desenvolupar marcs d'actuació i proporcionar els recursos necessaris per fer front a les necessitats i situacions derivades de la pandèmia, que se sumen al crònic infrafinançament de l’escola concertada. Per altra part, els centres educatius i les comunitats que els componen han d'ajustar aquest marc general a les seves condicions i circumstàncies concretes a través de l’elaboració de plans adequats a la seva realitat institucional. Però és ineludible que aquest procés es realitzi segons una manera de fer cooperativa, basada en la responsabilitat professional i la col·laboració entre institucions i actors educatius.

És evident que s’haurà de parlar de propostes concretes, reals i factibles, que garanteixin totes les mesures de seguretat necessàries perquè el curs pugui començar en les millors condicions per a tota la comunitat educativa, davant el gran repte que suposa un reinici en què l’educació presencial exigirà la implicació de totes les parts per entomar els canvis organitzatius i metodològics que arribaran.

Però és també manifest i necessari que s’haurà de parlar de la nova realitat social, econòmica i cultural que els efectes de la COVID-19 han fet albirar i aflorar en l’educació, considerant que el nostre sistema se sustenta en el fet que “totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat” i que el sistema educatiu de Catalunya, constituït, segons diu la LEC, “per una xarxa plural de centres educatius de titularitat pública i de titularitat privada i el resultat de la tradició educativa i social del país”, ha de garantir aquests drets.

Aquesta pluralitat, pilar del sistema educatiu, fa que aquest sigui més just i més estable i permet que les famílies del nostre país puguin fer ús del dret a decidir quina és l’educació que volen per als seus fills d’acord amb les seves conviccions i criteris. Entre tots serem capaços de construir aquesta nova realitat, però som a l’espera de rebre la crida a la participació que ha de venir de l’autoritat política. Esperem que ho faci, i ben aviat.