Que les paraules esdevinguin accions

Dimarts passat, el Consorci d’Educació de Barcelona enviava una carta a les escoles del seu àmbit de gestió. Titulat “Centres Concertats. Mesures suport a l’escolarització alumnat NESE B 2023-2024”, l’escrit respon a la petició reiteradament formulada des del sector per a que s’aclarissin les característiques de les noves subvencions orientades a l’ajut a l’escolarització de l’alumnat d’entorns econòmica i socialment vulnerables o ‘NESE B’. La tasca d’esclariment ha estat, i continua estant, esforçada i dilatada, com be coneixeu.

Tot i que l’escrit no acaba d’atendre a la finalitat d’informar sobre el contingut i l’abast concret del Pla de Xoc, ja que encara resten alguns elements confusos (sobre els què des de la FECC continuem treballant i no són objecte d’aquesta editorial), volem dur a col·lació aquest escrit per una frase que conté, al nostre entendre rellevant i novadora.

La missiva afirma: “És evident la necessitat d’incrementar els recursos per a la sostenibilitat dels projectes educatius, reforçant el compromís comú d’acollida i atenció a l’alumnat vulnerable”. Que el Consorci d’Educació reconegui explícitament quelcom sobre el què s’està treballant intensament, que és de coneixement públic i notori però de reconeixement encara reticent o nul entre alguns sectors polítics i socials, no deixa de tenir el seu valor.

Quan es publicà la resolució que atorgava els ajuts contemplats en els dos mòduls econòmics de la subvenció d’igualtat d’oportunitats per al curs 2022/2023, vàrem poder comptabilitzar l’alumnat beneficiari. 36.062 alumnes reberen la subvenció. I quan el Consorci d’Educació informà de la previsió d’alumnat de centres concertats integrats al Pla de Xoc per al mateix curs, notificà que s’atendrien 5.363 alumnes. Per tant, la xifra d’alumnat “NESE B” que oficialment ha estat beneficiari dels ajuts és de 41.425 persones. I si rescatem les previsions de la Memòria Econòmica del Decret de Preinscripció i Programació, el nombre d’alumnes matriculats a les escoles concertades que estava previst atendre per reunir les característiques d’alumnat ‘NESE B’ , per al curs escolar 2022/2023 era de 35.492 persones.

És a dir, com revelen les xifres, el curs passat l’escola concertada estava acollint un 116,7% d’alumnat d’aquest perfil, per sobre dels pronòstics ‘normatius’ que concretaven l’obligació d’escolarització d’aquests alumnes al sector. I sense oblidar que la Memòria preveia que el mòdul de 988,10 euros seria d’aplicació universal al segon cicle d’Educació Infantil i als nivells obligatoris. La realitat, ja sabeu, és que el curs passat s’aplicà a I3 i a 1r d’ESO.

Les darreres dades disponibles de l’estadística del Departament d’Educació, del curs 2021/2022, indiquen que l’escolarització d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu assoleix els percentatges del 14,6% als centres públics i el 14,1% als centres privats concertats. Unes proporcions que ens atrevim a vaticinar que augmentaran de manera anàloga i important. Ho podrem comprovar quan s’actualitzin les xifres. L’escola concertada i l’escola pública acullen un percentatge pràcticament similar d’aquests alumnes.

No es pot dubtar que les escoles privades concertades compleixen amb el seu compromís d’acollida i atenció a alumnat vulnerable. La seva escolarització al nostre sector ho confirma amb escreix. El que cal, com hem dit moltes vegades, és que el reforç d’aquest compromís es realitzi des de l’Administració per iniciativa ferma, contundent i efectiva. Incrementar els recursos per a la sostenibilitat dels projectes és ara absolutament necessari i peremptori.

Ara que s’estan obrint les carpetes pressupostàries, hem d’exigir al Govern i a les forces polítiques amb representació parlamentària que treballin sense embuts per a què les escoles concertades disposin dels fons necessaris que han de redundar en una escolarització que atengui de manera correcta i raonable aquest alumnat i que, a l’hora, garanteixi la continuïtat de la nostra oferta educativa.

Aquests reconeixements explícits, com els que ha fet el Consorci, no poden quedar en mera retòrica. A l’escola concertada, la dialèctica entre la paraula i l’acció està plenament decantada cap a la segona. Cal que, en l’Administració i en el poder polític, també es decanti en la mateixa direcció.