Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La situació provocada per la demanda d’alumnat als cicles de formació professional per al curs 2021-2022 ha posat sobre la taula el debat sobre la necessitat de mobilització de tots els recursos disponibles per evitar la manca de places i la conveniència de cercar la col·laboració entre l’àmbit públic i el concertat i les empreses.

Ens refermem a valorar l’aposta del Conseller perquè aquesta sigui la legislatura de la FP, encara que la xifra de preinscripcions ha desbordat les previsions del departament, per la qual cosa demanem que s’aprofiti tota la capacitat que els centres concertats disposen per incrementar-ne llocs. La FECC ha preguntat a les escoles del col·lectiu la disponibilitat d’oferta de places, recurs que ja ha estat traslladat al Departament amb una voluntat clara i manifesta de formar part de la solució. És incomprensible que no s’ampliï el nombre d’unitats concertades i es frustri les expectatives de les persones que volien ampliar la seva formació. El sector concertat és Servei d’Educació de Catalunya, escolaritza una tercera part de l’alumnat a Catalunya i té responsabilitats en la formació -que vol exercir- dels ciutadans del país. Així ho hem dit públicament i ho reiterem.

I torna a posar-se a consideració la necessitat, cada cop més evident, d’implantar un model de col·laboració públic-privada, una fórmula a la qual assistim cada cop més en àmbits com la sanitat, els serveis socials o les infraestructures crítiques, on les velles fórmules ja resulten insostenibles per abordar nous desafiaments. Aquest és el camí que marca el nostre entorn internacional més proper i en què ens emmirallem. No diem res de nou quan reconeixem que l'interès públic se satisfà tant a través dels poders públics com de la iniciativa privada, i que la Unió Europea, tot i que ha declarat la neutralitat sobre les formes de gestió de les competències públiques, ha advertit la importància que hi hagi equilibris i fórmules de col·laboració pública-privada per preservar l'interès públic. Es constata, de forma evident, l'opció europea per la col·laboració pública-privada com a element que permeti la vertebració social i l'impuls al creixement econòmic (molt especialment en sectors sensibles). Per això, ha estat i és tradicional la prestació de serveis d’interès públic per particulars sense règim de monopoli i, per tant, sense exclusió de l'activitat privada en camps com l'educació, la sanitat o els serveis socials.

L’escola concertada, a més de ser la concreció de l’esfera de drets fonamentals educatius, és un bon exemple d’aquesta col·laboració. Forma part del Servei d’Educació de Catalunya, “constituït per una xarxa plural de centres educatius de titularitat pública i de titularitat privada, i és el resultat de la tradició educativa i social del país”, que “garanteix a totes les persones l’accés a una educació de qualitat i en condicions d’igualtat en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts”, amb un “finançament amb recursos públics dels centres privats que presten el Servei”, atès amb criteris de suficiència i basat en el model de concert educatiu. Vet aquí com la redacció de la LEC ja va albirar la col·laboració pública-privada com una possibilitat real, sostenible i de futur que uneix l'eficiència privada amb la vocació i supervisió pública, en tant que prestadors del servei essencial educatiu.

Sembla assenyat prendre el règim de concerts com un paràmetre de la realitat educativa del país, superant l'escampat reduccionisme que confon allò públic amb allò merament estatal, que elimina la possibilitat d'experimentació i pràctica en l'establiment d'aliances públiques-iniciatives socials que en els marcs de crisi que travessem serà fonamental per poder mantenir condicions de vida dignes i justes per al conjunt de les persones, incloent-hi la realització dels drets i llibertats socials reconeguts a ciutadans i institucions.

L'aposta per la FP només serà creïble si va acompanyada d'una correcta dotació, programació i participació i d’una sincera i lleial col·laboració pública-privada. El contrari suposa deixar sense alternativa milers de persones que volien estudiar i que ara quedaran despenjades del sistema, així com viure aquesta situació no com una oportunitat per a avançar en l’afermament del Servei d’Educació de Catalunya, sinó com un nou exemple de reduccionisme estatalista. L’escola cristiana de Catalunya, i l’escola concertada en general, ha de ser part de la solució, com correspon a unes organitzacions i entitats d’iniciativa social amb una llarga trajectòria de marcada vocació de servei a la societat i que han fet d'una educació compromesa i de qualitat el seu senyal d'identitat.